domingo, 28 de julio de 2013

La Redorta - Bellmunt - Tosca dels Degollats - La Redorta

Bellmunt per la grimpada (o Camí de les Cabres, pels amics), coll de Hi-era-de-massa, Tosca dels Degollats, Forat Micó i enganxar l'últim tram dels Matxos cap a la Redorta.

Mai et perds, simplement canvies de camí

miércoles, 24 de julio de 2013

Vora Ges

Matí de relax prop del riu.
Perquè també hi ha llocs molt bonics a tan sols mitja horeta de casa, i més si s'hi va amb bons amics.



domingo, 21 de julio de 2013

Olla de Núria 2013

Distància de 21'5 km
Desnivell: positiu 1940 m i negatiu de 1940 m, per tant acumulat de 3880 m.
Cota mínima 1967m. Màxima 2913m. Amb un 72% del recorregut per sobre els 2700m.

Els 14 pics que formen l'Olla: Puigmal (2.913 m), Pic Petit de Segre (2.812 m), Pic de Segre (2.848 m), Pic de Finestrelles (2.829 m), Puig de Nuria (2.794 m), Puig del Coll d'Eina (2.775 m), Pic de Noufonts (2.867 m), Pic de Noucreus (2.799 m), Cim Alt de les Arques (2.791 m), Cim Baix de les Arques (2.782 m), Cim de Rocs Blancs (2.765 m), Puig de Font Negre (2.722 m), Pic de la Pala (2.475 m), Pic de l'Aliga (2.471 m).

Quina cursa més magnífica. Ara faré una mica de resum del dia en general i de les sensacions, que serà molt guai tornar-ho a llegir més endavant.

A les 5.30 m'ha vingut a buscar en Jordi i juntament amb en Carles, en Sergi i en Gil ens hem anat enfilant amb cotxe cap a Queralbs, mentre anava sortint el sol. Ha estat molt graciós passar pel Moscou i veure gent disfressada que tornava de la festa del Carnaval d'Estiu. "Mira, cadascú aprofita el dia passant-s'ho bé a la seva manera", hem comentat.

Per mi, fins i tot agafar el cremallera ha estat emocionant, ja que feia almenys 10 anys que no hi anava. Un cop dalt, ens han donat el dorsal, el xip (xiip!! ohh Laura ets tota una professional! jajaja), ens han fet el briefing (que de fet encara no entenc gaire què collons vol dir exactament) i amunt que fa pujada.


A poc a poquet però sense pauses pujo al Puigmal amb l'esperança que la Lorena fos dalt donant-me un tros de xocolata tal i com m'havia promès. Però no hi era... Una mica decepcionada ("és que no es pot esperar mai res de ningú...") vaig baixant cap a Coll de Finestrelles. La pujada al Finestrelles es fa dura, però intento no perdre mai el somriure. De fet estic gaudint molt i pateixo el punt just. I al cim, sorpreeesa...! La Lorena estava allà dalt animant, tampoc s'havia oblidat de mi i em duia la xocolalta (70% de cacau! Oju!). Quina crack!


Entre baixades i pujades vaig avançant per la carena, morta de set perquè ja n'estic farta de la beguda isotònica i només tinc ganes de veure aigua sola. Sort de dues persones que me n'han donat. Les vistes són espectaculars, el dia fenomenal i em trobo molt bé. Podria forçar més la màquina però ho deixo estar, he vingut aquí a passar-m'ho bé perquè anar a la muntanya per mi és un hobby, el dia que comenci a patir de debò ho deixaré i aniré a fer una altra cosa. Ahir justament vaig llegir un tros del llibre d'en Killian Jornet que deia "perquè no és més fort el que arriba primer, sinó el que gaudeix més del que fa". 


Pujo al Noucreus pensant que ja està, que gairebé no queden més pujades, però cada cop que arribo a dalt d'una, més endavant en diviso una altra. "Fins quan ha de durar la broma? FINS QUAN??" 
La última pujada cap a Puig de Font Negre sí que no me l'esperava per a res. És molt dreta i els meus bessons estimats em diuen que m'estic passant de la ratlla avui, així que decideixo fer servir la meva supertècnica: de quatre grapes. Però llavors se'm comencen a carregar uns altres músculs de la cuixa (com a bona estudiant d'anatomia hauria de saber quins són, que malament...). Mala idea. A no ser que... posi els genolls al terra també! De mica en mica, com una ferida de guerra vaig pujant. És tan graciós tot plegat que de tant en tant deixo anar "Beeeeeeee" com una ovelleta. Millor prendre's les coses amb humor. A més, a dalt hi ha un home molt divertit amb una esquella que canta "la Masovera" i "la Vaca Lechera".


Bé, ara només queda baixada, ho estic aconseguint! No puc evitar que s'escapin dues llàgrimes de felicitat dels meus ulls. Aish... és que sóc una sentimental...
Baixo corrents cantant l'Himne dels Pirates de Mar i Cel en veu alta fins que em torço una mica el peu i decideixo abaixar el ritme. "No ens flipem, Laura, no ens flipem. Que encara no acabaràs..."
A menys d'un km de la meta em trobo en Sergi i decidim creuar la meta junts, amb un temps de 4h21min. 


Abraçades amb els amics i els pares ("si el xip marqués el grau de felicitat en comptes del temps, segur que faig pòdium"), dinar una mica el que puc (trobo terrible que fins i tot la pasta portés tonyina i no hi hagués cap més opció vegeteriana) i com que encara em queden forces, cap a Fontalba a peu a buscar el cotxe amb els pares.
Finalment acabar refrescant-me d'estranquis a la piscina dels veïns!






martes, 16 de julio de 2013

Temptejant el terreny

Fontalba - Núria - Puigmal - Coll de Finestrelles - Núria - Fontalba

Excursioneta de reconeixement de la zona. Nervis per diumenge.. a veure com anirà l'Olla de Núria. De moment puc afirmar que la primera pujada és matadora... Tot i així, en tinc moltes ganes!


Per cert, últimament m'he estat informant pel calçat minimalista i avui he descobert que ma mare té unes vambes Newfeel Many. Així que començaré a provar a veure què tal això de caminar i córrer "descalç"!

domingo, 14 de julio de 2013

Bateig dels 3000

Gran cap de setmana amb molt bona companyia!

Divendres a la tarda cap a Vall Ferrera. Estava núvol, no feia gaire bon temps, però vam parar la tenda prop de l'aparcament del refugi tal i com havíem planejat. Sopar i dormir.

L'endemà a les sis ja ho teníem tot preparat i començàvem a pujar. La primera pujada després del refugi és força dreta i es fa dura però de seguida vas agafant el ritme. Els rierols que anàvem veient baixaven molt plens i a l'arribar al llac d'Estats fins i tot ens vam haver de descalçar per travessar. No gaire més amunt ja ens vam calçar els crampons i a pujar la tartera, tota coberta de neu. Quan vam arribar al coll de Sotllo, no sé com va anar però en comptes de seguir el camí normal ens vam anar enfilant per la cresta. Unes vistes espectaculars. A més, ens va sortir el sol i feia un temps immillorable. 
El meu primer 3.000, el pic Verdaguer (3.129m) i seguidament cap a la famosa Pica d'Estats (3.143m). Als tres ens brillaven els ulls i teníem un gran somriure de felicitat i satisfacció; hores abans no ens pensàvem gens que podríem fer cim a causa del mal temps. La sensació d'estar allà dalt, apreciant la solitud i en un silenci sepulcral, observant la immensitat de les muntanyes i adonant-te de com n'ets d'insignificant però alhora sentint-te més viu que mai... Les emocions a flor de pell, no tinc paraules per descriure-ho amb exactitud.

Des d'allà dalt vam visualitzar el Montcalm (3.078m) i com que un excursionista francès (l'únic que estava dalt la Pica amb nosaltres, tot un luxe fer cim gairebé sols) ens va dir que hi havia uns 40 minuts des d'allà, vam decidir pujar-hi també.

De baixada, vam dinar al llac d'Estats i vaig aprofitar per cumplir la meva promesa: banyar-me si feia sol. I sí, puc afirmar que l'aigua no era termal, precisament...

Finalment, com era d'esperar, el temps es va girar a la nostra contra i va començar a pedregar. Molls com ànecs però més contents que un gínjol vam emprendre el viatge de tornada en cotxe cap a casa.


 Amunt per la cresta

Els tres campions al cim

 Dalt el Montcalm. Darrere nostre vistes de
Punta Gabarró, Pica d'Estats i Pic de Verdaguer.

 Remullada curta però intensa al Llac d'Estats.

martes, 9 de julio de 2013

Aventures pel Puigsacalm


Aparcar el cotxe després d’haver-me flipat fent els revolts de la carretera de la Vola com si fos un Rally. Pujar el Puig Tossell, el principi una mica matador però sempre és divertit haver de fer servir mans i peus per seguir amunt. Arribar al cim del Puigsacalm i que t’estiguin esperant dues cabretes molt curioses les quals s’han deixat acariciar i tot. Seguir un noi fins el Puig dels Llops, que per celebrar el cim ha fet un “bailoteo” molt graciós pensant-se que ningú el veia.  Quin fart de riure ens hem fet quan s’ha girat! És genial, la gent que et trobes a la muntanya sempre és molt simpàtica. Baixar corrent per Santa Magdalena amb els braços oberts com l’Arale i acabar fent la croqueta. Contemplar les meravelloses vistes del Pas dels Burros i de sobte... sorpresa! Un porc senglar enorme estava al mig del camí. Quan m’ha vist ha marxat, però quin espant, mai n’havia vist de tan a prop i m’ha fet molta il·lusió. De tornada, acabar envoltada de vaques amb les banyes tan afilades i la mirada tan penetrant que feia por fer moviments gaire bruscos. Finalment, refrescar-se la cara a Font Tornadissa i fins el cotxe.

De debò, aquest indret sempre m’ha tingut ben enamorada.



domingo, 7 de julio de 2013

Bellmunt

Passejant per Bellmunt, molt ben acompanyada de quatre amics i dues gossetes.


Vallter

Vallter - Pic de l'Infern (2869m) - Pic de Freser (2835m) - Pic de Bastiments (2881m) - Gra de Fajol (2708m) - Vallter


Only those who will risk going too far can possibly find out how far they can go.

sábado, 6 de julio de 2013

Baumes Corcades

Ruta de les Baumes Corcades (Centelles) La primera via ferrada que faig. Quina impressió i cansament, però una experiència genial!!


jueves, 4 de julio de 2013

martes, 2 de julio de 2013

Bellmunt

Altre cop a Bellmunt des de Sant Pere, passant per alguns camins que encara no havia passat mai.


Camins de la Vall

La Redorta - Bellmunt - Serrat Alt - Castell dels Moros - Torelló


I can take the road and I can fuck it all away
But in this twilight, our choices seal our fate