Mai et perds, simplement canvies de camí
"Si penses que l'aventura és perillosa, prova la rutina; és mortal." - Paulo Coelho
domingo, 28 de julio de 2013
La Redorta - Bellmunt - Tosca dels Degollats - La Redorta
Bellmunt per la grimpada (o Camí de les Cabres, pels amics), coll de Hi-era-de-massa, Tosca dels Degollats, Forat Micó i enganxar l'últim tram dels Matxos cap a la Redorta.
miércoles, 24 de julio de 2013
Vora Ges
Matí de relax prop del riu.
Perquè també hi ha llocs molt bonics a tan sols mitja horeta de casa, i més si s'hi va amb bons amics.
Perquè també hi ha llocs molt bonics a tan sols mitja horeta de casa, i més si s'hi va amb bons amics.
domingo, 21 de julio de 2013
Olla de Núria 2013
Distància de 21'5 km
Desnivell: positiu 1940 m i negatiu de 1940 m, per tant acumulat de 3880 m.
Cota mínima 1967m. Màxima 2913m. Amb un 72% del recorregut per sobre els 2700m.
Els 14 pics que formen l'Olla: Puigmal (2.913 m), Pic Petit de Segre (2.812 m), Pic de Segre (2.848 m), Pic de Finestrelles (2.829 m), Puig de Nuria (2.794 m), Puig del Coll d'Eina (2.775 m), Pic de Noufonts (2.867 m), Pic de Noucreus (2.799 m), Cim Alt de les Arques (2.791 m), Cim Baix de les Arques (2.782 m), Cim de Rocs Blancs (2.765 m), Puig de Font Negre (2.722 m), Pic de la Pala (2.475 m), Pic de l'Aliga (2.471 m).
Quina cursa més magnífica. Ara faré una mica de resum del dia en general i de les sensacions, que serà molt guai tornar-ho a llegir més endavant.
A les 5.30 m'ha vingut a buscar en Jordi i juntament amb en Carles, en Sergi i en Gil ens hem anat enfilant amb cotxe cap a Queralbs, mentre anava sortint el sol. Ha estat molt graciós passar pel Moscou i veure gent disfressada que tornava de la festa del Carnaval d'Estiu. "Mira, cadascú aprofita el dia passant-s'ho bé a la seva manera", hem comentat.
Per mi, fins i tot agafar el cremallera ha estat emocionant, ja que feia almenys 10 anys que no hi anava. Un cop dalt, ens han donat el dorsal, el xip (xiip!! ohh Laura ets tota una professional! jajaja), ens han fet el briefing (que de fet encara no entenc gaire què collons vol dir exactament) i amunt que fa pujada.
La última pujada cap a Puig de Font Negre sí que no me l'esperava per a res. És molt dreta i els meus bessons estimats em diuen que m'estic passant de la ratlla avui, així que decideixo fer servir la meva supertècnica: de quatre grapes. Però llavors se'm comencen a carregar uns altres músculs de la cuixa (com a bona estudiant d'anatomia hauria de saber quins són, que malament...). Mala idea. A no ser que... posi els genolls al terra també! De mica en mica, com una ferida de guerra vaig pujant. És tan graciós tot plegat que de tant en tant deixo anar "Beeeeeeee" com una ovelleta. Millor prendre's les coses amb humor. A més, a dalt hi ha un home molt divertit amb una esquella que canta "la Masovera" i "la Vaca Lechera".
Baixo corrents cantant l'Himne dels Pirates de Mar i Cel en veu alta fins que em torço una mica el peu i decideixo abaixar el ritme. "No ens flipem, Laura, no ens flipem. Que encara no acabaràs..."
A menys d'un km de la meta em trobo en Sergi i decidim creuar la meta junts, amb un temps de 4h21min.
Finalment acabar refrescant-me d'estranquis a la piscina dels veïns!
martes, 16 de julio de 2013
Temptejant el terreny
Fontalba - Núria - Puigmal - Coll de Finestrelles - Núria - Fontalba
Excursioneta de reconeixement de la zona. Nervis per diumenge.. a veure com anirà l'Olla de Núria. De moment puc afirmar que la primera pujada és matadora... Tot i així, en tinc moltes ganes!
Excursioneta de reconeixement de la zona. Nervis per diumenge.. a veure com anirà l'Olla de Núria. De moment puc afirmar que la primera pujada és matadora... Tot i així, en tinc moltes ganes!
Per cert, últimament m'he estat informant pel calçat minimalista i avui he descobert que ma mare té unes vambes Newfeel Many. Així que començaré a provar a veure què tal això de caminar i córrer "descalç"!
domingo, 14 de julio de 2013
Bateig dels 3000
Gran cap de setmana amb molt bona companyia!
Divendres a la tarda cap a Vall Ferrera. Estava núvol, no feia gaire bon temps, però vam parar la tenda prop de l'aparcament del refugi tal i com havíem planejat. Sopar i dormir.
L'endemà a les sis ja ho teníem tot preparat i començàvem a pujar. La primera pujada després del refugi és força dreta i es fa dura però de seguida vas agafant el ritme. Els rierols que anàvem veient baixaven molt plens i a l'arribar al llac d'Estats fins i tot ens vam haver de descalçar per travessar. No gaire més amunt ja ens vam calçar els crampons i a pujar la tartera, tota coberta de neu. Quan vam arribar al coll de Sotllo, no sé com va anar però en comptes de seguir el camí normal ens vam anar enfilant per la cresta. Unes vistes espectaculars. A més, ens va sortir el sol i feia un temps immillorable.
El meu primer 3.000, el pic Verdaguer (3.129m) i seguidament cap a la famosa Pica d'Estats (3.143m). Als tres ens brillaven els ulls i teníem un gran somriure de felicitat i satisfacció; hores abans no ens pensàvem gens que podríem fer cim a causa del mal temps. La sensació d'estar allà dalt, apreciant la solitud i en un silenci sepulcral, observant la immensitat de les muntanyes i adonant-te de com n'ets d'insignificant però alhora sentint-te més viu que mai... Les emocions a flor de pell, no tinc paraules per descriure-ho amb exactitud.
Des d'allà dalt vam visualitzar el Montcalm (3.078m) i com que un excursionista francès (l'únic que estava dalt la Pica amb nosaltres, tot un luxe fer cim gairebé sols) ens va dir que hi havia uns 40 minuts des d'allà, vam decidir pujar-hi també.
De baixada, vam dinar al llac d'Estats i vaig aprofitar per cumplir la meva promesa: banyar-me si feia sol. I sí, puc afirmar que l'aigua no era termal, precisament...
Finalment, com era d'esperar, el temps es va girar a la nostra contra i va començar a pedregar. Molls com ànecs però més contents que un gínjol vam emprendre el viatge de tornada en cotxe cap a casa.
Amunt per la cresta
Els tres campions al cim
Dalt el Montcalm. Darrere nostre vistes de
Punta Gabarró, Pica d'Estats i Pic de Verdaguer.
Remullada curta però intensa al Llac d'Estats.
martes, 9 de julio de 2013
Aventures pel Puigsacalm
Aparcar el cotxe després d’haver-me flipat
fent els revolts de la carretera de la Vola com si fos un Rally. Pujar el Puig
Tossell, el principi una mica matador però sempre és divertit haver de fer
servir mans i peus per seguir amunt. Arribar al cim del Puigsacalm i que
t’estiguin esperant dues cabretes molt curioses les quals s’han deixat
acariciar i tot. Seguir un noi fins el Puig dels Llops, que per celebrar el cim
ha fet un “bailoteo” molt graciós pensant-se que ningú el veia. Quin fart de riure ens hem fet quan s’ha
girat! És genial, la gent que et trobes a la muntanya sempre és molt simpàtica.
Baixar corrent per Santa Magdalena amb els braços oberts com l’Arale i acabar
fent la croqueta. Contemplar les meravelloses vistes del Pas dels Burros i de
sobte... sorpresa! Un porc senglar enorme estava al mig del camí. Quan m’ha vist
ha marxat, però quin espant, mai n’havia vist de tan a prop i m’ha fet molta
il·lusió. De tornada, acabar envoltada de vaques amb les banyes tan afilades i
la mirada tan penetrant que feia por fer moviments gaire bruscos. Finalment, refrescar-se
la cara a Font Tornadissa i fins el cotxe.
De debò, aquest indret sempre m’ha tingut ben
enamorada.
domingo, 7 de julio de 2013
sábado, 6 de julio de 2013
Baumes Corcades
Ruta de les Baumes Corcades (Centelles) La primera via ferrada que faig. Quina impressió i cansament, però una experiència genial!!
jueves, 4 de julio de 2013
martes, 2 de julio de 2013
Camins de la Vall
La Redorta - Bellmunt - Serrat Alt - Castell dels Moros - Torelló
I can take the road and I can fuck it all away
But in this twilight, our choices seal our fate
Suscribirse a:
Entradas (Atom)