domingo, 14 de julio de 2013

Bateig dels 3000

Gran cap de setmana amb molt bona companyia!

Divendres a la tarda cap a Vall Ferrera. Estava núvol, no feia gaire bon temps, però vam parar la tenda prop de l'aparcament del refugi tal i com havíem planejat. Sopar i dormir.

L'endemà a les sis ja ho teníem tot preparat i començàvem a pujar. La primera pujada després del refugi és força dreta i es fa dura però de seguida vas agafant el ritme. Els rierols que anàvem veient baixaven molt plens i a l'arribar al llac d'Estats fins i tot ens vam haver de descalçar per travessar. No gaire més amunt ja ens vam calçar els crampons i a pujar la tartera, tota coberta de neu. Quan vam arribar al coll de Sotllo, no sé com va anar però en comptes de seguir el camí normal ens vam anar enfilant per la cresta. Unes vistes espectaculars. A més, ens va sortir el sol i feia un temps immillorable. 
El meu primer 3.000, el pic Verdaguer (3.129m) i seguidament cap a la famosa Pica d'Estats (3.143m). Als tres ens brillaven els ulls i teníem un gran somriure de felicitat i satisfacció; hores abans no ens pensàvem gens que podríem fer cim a causa del mal temps. La sensació d'estar allà dalt, apreciant la solitud i en un silenci sepulcral, observant la immensitat de les muntanyes i adonant-te de com n'ets d'insignificant però alhora sentint-te més viu que mai... Les emocions a flor de pell, no tinc paraules per descriure-ho amb exactitud.

Des d'allà dalt vam visualitzar el Montcalm (3.078m) i com que un excursionista francès (l'únic que estava dalt la Pica amb nosaltres, tot un luxe fer cim gairebé sols) ens va dir que hi havia uns 40 minuts des d'allà, vam decidir pujar-hi també.

De baixada, vam dinar al llac d'Estats i vaig aprofitar per cumplir la meva promesa: banyar-me si feia sol. I sí, puc afirmar que l'aigua no era termal, precisament...

Finalment, com era d'esperar, el temps es va girar a la nostra contra i va començar a pedregar. Molls com ànecs però més contents que un gínjol vam emprendre el viatge de tornada en cotxe cap a casa.


 Amunt per la cresta

Els tres campions al cim

 Dalt el Montcalm. Darrere nostre vistes de
Punta Gabarró, Pica d'Estats i Pic de Verdaguer.

 Remullada curta però intensa al Llac d'Estats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario