Volta a la Coromina

Fer els 10km de la volta de la Coromina per acomiadar-me de Torelló. Demà ja cap a Viena i llavors 3 setmanes a Eslovàquia!

Travessa Vallter - Núria

Sortir de l'estació de Vallter cap el Coll de la Marrana i anar seguint fins arribar al Noucreus. Després baixar per la vall fins a Núria. L'endemà de Núria cap al Pic de l'Àliga, anar resseguint l'Olla de Núria fins el Noucreus i llavors tornar pel mateix lloc.

Caminant de mica en mica i amb bastant més pes a l'esquena del que estem acostumats, hem fet una gran purificació després dels excessos de la Festa Major. Jo devia suar cervesa.

Sense gens de pressa hem observat el fabulós paisatge dels Pirineus, ens hem refrescat a un rierol, m'he dedicat a comptar isards (57 en dos dies!!!), de nit he après a distingir vàries constel·lacions i fins i tot a tocar una harmònica que havia trobat per casa!

Llavors clar, es fa dur tornar a baixar dels 2000 metres.

Sant Martí Xic

Sempre està bé sortir a donar una volta ni que sigui una horeta i encara més si és en bona companyia.

Sortides nocturnes: Puigsacalm i Bellmunt

La setmana passada en Sergi em va fer descobrir les rutes nocturnes, abans no se m'havia acudit mai fer-ne una. Totalment recomanables a l'estiu. No trobes a ningú més, s'hi està fresquet i realment la muntanya és ben diferent de nit. Sense córrer, passejant tranquillament, escoltant sons que de dia et passen per alt però que a les fosques el silenci s'accentua més i això permet que el mínim soroll ja sigui audible.

La primera nit ha estat anar al Puigsacalm. Pujar mentre s'anava ponent el sol, sopar a dalt mentre es feia fosc del tot i anar baixant intentant no abusar de la llum dels frontals per així apreciar més les estrelles, ja que feia una nit molt serena, sense cap núvol. En cinc minuts d'estar estirats una mica més amunt de Font Tornedissa, ja vam poder veure 3 estrelles fugaces.
La fauna que et pots trobar de nit també és molt interessant. Granotes, salamandres i fins i tot de tornada amb el cotxe ens va passar un cabirol per davant!

Tres dies més tard vam deixar el cotxe al Pedronet de Bellmunt, vam pujar a Bellmunt i cap a Vidrà passant pel Salt del Molí. De tornada cap a Bellmunt vam veure dos porcs senglars i tot. La veritat és que ens vam espantar una miqueta, sobretot el primer cop, que el senglar feia uns sons no gaire amigables...

El salt del Molí. Llàstima que per la foscor no es veu gaire.

Torelló - Castell dels Moros - Bellmunt - Torelló

Feia temps que tenia ficada al cap aquesta ruta per veure quan tardava.

Sortir de casa, pujar el Castell dels Moros, cap a Bellmunt per la carena, baixar a Sant Pere pel camí vell i tornar a Torelló travessant el pont de Targarona i cap els Quatre Camins.

22km, 3h15min. Llàstima que ni idea del desnivell positiu (1000m o més?)

Però el que té mèrit és que després d'això hagi sortit de festa fins quarts de deu del matí. Hi ha dies que no ho entenc però no acabo l'energia.

No m'esperava gens trobar-me l'arc de Sant Martí de pujada

D'acord, és el puig de les Tres Creus, no té res a veure amb la ruta. 

Però té mèrit haver-lo 12h després havent sortit de festa i tot. Hum.

Escapada a Roses

Tres dies que s'han fet massa curts però molt ben aprofitats a Canyelles Petites (Roses). 

Com l'any passat, és just arribar a l'apartament que ja ens traiem els rellotges i apaguem els mòbils. 

De dia és fàcil guiar-se més o menys per la posició del sol, però quan es fa fosc sí que ja no saps pas si és mitjanit o si són les 5 del matí. S'hauria d'experimentar més sovint la sensació de no haver de patir mai pel temps ni pels els horaris, deixar de consultar el mòbil i l'internet cada dos per tres. Desconectar del món exterior per gaudir més del que tens aquí en aquest moment, davant teu, tan físicament com emocionalment. Dormir quan tens son, anar a la platja quan et plau, menjar quan tens gana. No cal "sopar" ni "dinar" pròpiament dit, sinó que sempre en diem "berenar", sigui l'hora que sigui.

Platja, piscina, paella, excursions pel Parc Natural de Cap de Creus, moltes fotografies fent experiments amb càmeres analògiques... Platges verges sense gaire gent, com una caleta al costat de Cala Montjoi, o Cala Canadell, on només s'hi arribava a peu i vam estar totalment sols fins al migdia.

El millor: llevar-se a les tantes de la nit i anar a veure la sortida del sol des de Punta de Norfeu.

(pròximament més fotos!)

Cóctel de síndria a la terrassa de l'apartament

Minuts abans que sortís el sol just per davant nostre