domingo, 29 de septiembre de 2013

Puig Tossell i Puigsacalm

Amb en Lluc i la Laura d'excursió, que tot i no freqüentar gaire a les muntanyes s'han aventurat a confiar en mi i acompanyar-me.
Hem disfrutat molt els tres (bé, els quatre comptant la Trasta) encara que la pujada s'hagi fet una miqueta dura. El paisatge els meravella tant com a mi.


Taga i Puig Estela

Coronant un cim que fins ara no havíem fet mai, el Puig Estela (2.013m)


Aventures d'un dilluns de pont. Queralbs - Puigcerdà

Fa un temps, quan vaig saber que tenia festa pel pont de la Mercè, se'm posar al cap fer aquesta travessa. I com que tal com diu ma mare "A la Laura si se li posa al cap tirar-se d'un balcó no intentis impedir-li, simplement desitja que el balcó sigui baix", la tossuderia i les ganes van poder amb mi.
Com que no sabia de ningú que m'hi pogués acompanyar un dilluns, hi vaig anar soleta. Sí, potser massa perillós i arriscat, però és que em feia tanta il·lusió... Potser un dia em passarà factura tot plegat.

La meva aventura va començar a Queralbs a les 7.30h. Amunt cap a Núria pel camí del pont cremallera, on encara no hi havia passat mai abans, despertant els isards que encara dormien, sorpresos per la meva presència.


Un cop a Núria, la meva idea era pujar cap a Coll de Finestrelles, però feia un dia tan bonic, que s'havia d'aprofitar. Queda com lleig anar a Coll de Finestrelles i al Puigmal no, oi? Doncs vaig desviar una mica la ruta, pujant el Puigmal i llavors fent un tros de l'Olla, passant pel pic de Segre Gran i pic de Segre Petit.


Però en comptes de seguir fins el coll, vaig trobar un camí que es desviava direcció França i unes lletres escrites en una pedra que posaven "Fonts del Segre". Allí va ser on em vaig mig perdre perquè el camí s'acabava, no hi havia més traça, així que vaig anar baixant fins que vaig trobar on començava el riu Segre. 
Com que sempre estic de sort, hi havia un excursionista que venia de Llo i va indicar-me el camí, afirmant que no anava pas tant perduda.


Baixant cap el Refugi de la Culassa, seguint una pista forestal cap a Llo i  el gran objectiu: banyar-me al balneari d'aigües termals "Les bains de Llo". 



Després de ben remullar-me, recuperar-me i relaxar-me, em tocava fer el tram més pesat: Llo - Puigcerdà per asfalt a les quatre de la tarda. Sort que ja feia estona que m'anava mentalitzant i no em va semblar tan dur com esperava.



Després d'un bon berenar i una visita al llac de Puigcerdà, vaig agafar el tren i cap a casona.

Una experiència impressionant, crec que la recordaré tota la vida. Sóc més partidària de compartir la muntanya amb altra gent, és més divertit i enriquidor, però tot i així tampoc em va desagradar anar-hi sola, no em vaig pas avorrir gens, al contrari. El sentiment de ser una part tan ínfima de l'Univers davant les enormes muntanyes, contemplar-les i apreciar el silenci i la solitud... és captivador.


sábado, 21 de septiembre de 2013

Torelló - Bellmunt - Puigsacalm - Coll de Bracons

Ja feia temps que dèiem amb en Carles d'arribar-nos al Puigsacalm des de Torelló.
M'encanta la sensació de sortir de casa ja a peu, sense necessitat de cap més vehicle, i endinsar-me als boscos i muntanyes del voltant. No sé massa com explicar-ho en paraules, la veritat.

Doncs a les 7.36h sortia de casa i l'anava a buscar a peu. Hem seguit la mateixa ruta dels Matxos 2013 (i sense perdre'ns!!): Bellmunt per les Gargantes, salt del Molí, La Salgueda, Collada de sant Bartomeu, Font Tornadissa, Puigsacalm i llavors hem baixat cap a coll de Brancons on hem esperat el "cotxe escombra". Un total de 30km aproximadament en unes quatre hores i mitja, amb molt bones sensacions durant tot el camí.





martes, 17 de septiembre de 2013

Sant Quirze - Sant Cugat

Dies d'aquells que et lleves de bon humor, surts a córrer i t'animes a descobrir nous camins.

Avui doncs, he decidit anar des de Sant Quirze del Vallès fins al Monestir de Sant Cugat passant pel Camí dels Monjos, una variant del Camino de Santiago.
De fet, el Camí dels Monjos va de Sant Cugat al Monestir de Sant Llorenç del Munt, i tal com indica el nom és el sender per on l'abat i els monjos de Sant Llorenç passaven quan havien d'anar a Barcelona.
És un camí bastant recomanable, tot i que es pot fer una mica pesat el tros de travessar Sant Cugat.

La ruta no ha anat exactament com esperava. Però bé, aquesta és la gràcia d'anar a fer "expedicions a cegues". L'anada molt bé, el problema ha estat la tornada, que volia fer una ruta circular però o està molt mal indicat o jo sóc tinc una orientació molt pèssima (em sembla que és una barreja de les dues coses), la qüestió és que m'he mig perdut i anava massa curta de temps com per tornar pel mateix lloc.
Però sempre estic de sort. He anat a parar gairebé davant de casa d'una amiga just quan estava a punt de marxar cap a la uni, així que m'ha tornat a casa i llestos!

El Monestir de Sant Cugat.

domingo, 15 de septiembre de 2013

Doble Bellmunt

Bé, ara que ja he tornat a començar amb la rutina segurament no actualitzaré tan sovint el blog. Només rutes els caps de setmana... i potser entre setmana si em ve de gust redactaré opinions i altres coses que se'm passin pel cap, que no han d'estar necessariament relacionades amb la muntanya.

Aquesta és la ruta de dissabte. Un itinerari molt bonic però una mica trenca-cames.
La Redorta - Bellmunt pel camí de les Cabres - Coll-de-hi-era-de-massa - Salt del Molí - Espaulella - La Rabassola - Bellmunt - La Redorta pel camí de la carena.
3h30min aprox, ni idea dels km, aviat m'hauria d'acostumar a comptar-los...

Tot i que no es pot apreciar massa a la foto, és
la pujada, tota de pedra i amb molt de pendent, 
que remonta Bellmunt des de Rabassola, 
la qual hi tinc una relació d'amor-odi.

sábado, 7 de septiembre de 2013

Sant Miquel de Castelló

Coll de Bracons - Serra de Llancers - Sant Miquel de Castelló - Joanetes - Coll de Bracons (per la carretera)

Ruta molt bonica però frustrada perquè se'ns va fer tard i en comptes de pujar el Puigsacalm pels Ganxos vam haver de tornar per la carretera. S'haurà de repetir un altre dia amb més temps, doncs!


martes, 3 de septiembre de 2013

Cabrera en bici

Torelló - Cabrera - Sant Andreu de la Vola - Sant Pere de Torelló -Torelló (una mica menys de 50km)

Després de 2 anys sense agafar la bici ja no recordava que guai era fer excursions i com n'era de divertit deixar-se anar de mans a les baixades, sentir el vent a la cara i moure els braços fent veure que voles. Sóc com una criatura.


Pic de la Dona i Bastiments

L'altre dia, avorrida a l'ordinador, vaig entrar a la pàgina web del Couchsurfing a mirar per curiositat a veure qui estava viatjant per aquí. I resulta que a Vic hi havia la Charlotte, una noia d'Alemanya que viatjava dos mesos sola per tota la Península Ibèrica.
Així que vaig decidir dur-la d'excursió a Vallter i després ensenyar-li la "Ges Valley".
Sí, és una mica surrealista tot plegat però m'encanta conèixer viatgers, escoltar les seves vivències i poder-los ensenyar llocs nous.

Un dia hauria d'aprendre a tirar fotos...

domingo, 1 de septiembre de 2013

Aprofitant els últims dies d'agost

Ai que l'estiu ja s'acaba... Toca aprofitar el màxim tots els dies que queden!
A Altes Ribes a buscar bolets, una excursió nocturna al Puigsacalm, escalar a Roda, córrer per camins entre Torelló i Sant Pere...

Nota mental: mai més vagis a buscar bolets havent dormit 3h

I avui una ruta preciosa. Bé, la de sempre però una mica més llarga: Coll de Bracons - Puig Tossell - Puigsacalm - Puig dels Llops - Santa Madalena - Les Olletes - Canal nova dels ganxos - Santa Madalena - Camí dels Burros - Font Tornadissa - Coll de Bracons
Tres hores i quart. Ni idea dels quilòmetres però "not bad", suposo.
Almenys he disfrutat molt, que és el que compta. Per mi el de menys és la velocitat.

La canal dels Ganxos

Viena - SLATINKA - Bratislava - Budapest

Una de les millors experiències de la meva vida.
Primer a Viena dos dies amb en Marc, un noi de Reus amb qui vaig compartir tot el viatge, ja que anàvem al mateix camp de treball a Eslovàquia. Vam provar per primer cop fer Couchsurfing i ens va anar genial. Vam anar a dormir al pis d'en Felix, un noi molt simpàtic i aventurer (d'aquí uns mesos anava a Austràlia durant mig any però sense saber on dormiria ni què faria allà) que ens va cuinar (mojitos i tot!) i l'endemà ens va ensenyar molts racons de la ciutat.
Després rumb cap a Bratislava, on ens vam trobar amb la Juulia, la finlandesa, a agafar un tren direcció Zvolen.
Allí ja ens esperaven per anar a Slatinka, un poblet de 40 (??) habitants, el lloc on passaríem les següents dues setmanes.
Érem voluntaris de molts països diferents: dos japonesos, una coreana i una taiwanesa, dues russes, dos turcs, dos espanyols, dos francesos, un txec, un italià, eslovacs... Mai havia rigut tant en tants poc dies. 
És que si t'ho pares a pensar és normal: a qui collons se li passa pel cap anar a un camp de treball en un poble perdut del centre d'Eslovàquia? Doncs sí, estàvem tots sonats.
Però quina bona gent... I mira que la feina que fèiem tampoc era la cosa més guai del món: arreglar i pintar un pont, tallar males herbes i marcar camins... Però per l'experiència i la companyia en sí ja valia tot la pena. 
Cada dia cuinava gent de nacionalitats diferents, així que en dues setmanes he pogut fer un tastet de la gastronomia de molts països.
A la nit ens reuníem al voltant del foc per parlar, intercanviar històries de diferents cultures, riure, riure molt i beure cervesa.
I podria explicar milers i milers d'anècdotes però no acabaria mai. Com els trobaré a faltar.

Quan es va acabar el camp de treball deu de nosaltres vam passar la nit a un hostel a Bratislava i vam fer el comiat.
L'endemà vaig agafar un bus i a les 11 de la nit ja em trobava en una ciutat totalment diferent, on tot estava escrit amb un idioma encara més extrany que l'eslovac: l'hongarès.
Couchsurfing a Budapest al pis de l'Imola, una noia molt valenta que viatjava per Europa fent autostop. Mira que havia tingut males experiències on havien intentat abusar d'ella, però ella t'ho explicava tan tranquil·la, dient que li agradaven les aventures emocionants.

Budapest em va sorprendre molt, quina ciutat més bonica. Tota la secció de ciutat prop del Danubi, el Parlament, el Castell, els ponts... em va enamorar. Els edificis, tan majestuosos que eren, estaven molt nets i ben arreglats. Els parcs també preciosos. A més vam tenir la sort de poder escoltar des de fora un concert de música clàssica que fèien a la Basílica. Pèls de punta, una sonoritat bestial.

I res, això és tot molt molt molt resumit. Ja estic pensant en quina pot ser la meva següent destinació. Finlàndia, Polònia o Rússia per Nadal potser? ;)

So prreeeetyyyy

I aquí l'enllaç amb fotos que ens van tirar només un dia. Que jo sóc tan feliç que no vaig tirar cap foto i ara me'n penedeixo...


The world is a book, and those who do not travel read only one page.