domingo, 1 de septiembre de 2013

Viena - SLATINKA - Bratislava - Budapest

Una de les millors experiències de la meva vida.
Primer a Viena dos dies amb en Marc, un noi de Reus amb qui vaig compartir tot el viatge, ja que anàvem al mateix camp de treball a Eslovàquia. Vam provar per primer cop fer Couchsurfing i ens va anar genial. Vam anar a dormir al pis d'en Felix, un noi molt simpàtic i aventurer (d'aquí uns mesos anava a Austràlia durant mig any però sense saber on dormiria ni què faria allà) que ens va cuinar (mojitos i tot!) i l'endemà ens va ensenyar molts racons de la ciutat.
Després rumb cap a Bratislava, on ens vam trobar amb la Juulia, la finlandesa, a agafar un tren direcció Zvolen.
Allí ja ens esperaven per anar a Slatinka, un poblet de 40 (??) habitants, el lloc on passaríem les següents dues setmanes.
Érem voluntaris de molts països diferents: dos japonesos, una coreana i una taiwanesa, dues russes, dos turcs, dos espanyols, dos francesos, un txec, un italià, eslovacs... Mai havia rigut tant en tants poc dies. 
És que si t'ho pares a pensar és normal: a qui collons se li passa pel cap anar a un camp de treball en un poble perdut del centre d'Eslovàquia? Doncs sí, estàvem tots sonats.
Però quina bona gent... I mira que la feina que fèiem tampoc era la cosa més guai del món: arreglar i pintar un pont, tallar males herbes i marcar camins... Però per l'experiència i la companyia en sí ja valia tot la pena. 
Cada dia cuinava gent de nacionalitats diferents, així que en dues setmanes he pogut fer un tastet de la gastronomia de molts països.
A la nit ens reuníem al voltant del foc per parlar, intercanviar històries de diferents cultures, riure, riure molt i beure cervesa.
I podria explicar milers i milers d'anècdotes però no acabaria mai. Com els trobaré a faltar.

Quan es va acabar el camp de treball deu de nosaltres vam passar la nit a un hostel a Bratislava i vam fer el comiat.
L'endemà vaig agafar un bus i a les 11 de la nit ja em trobava en una ciutat totalment diferent, on tot estava escrit amb un idioma encara més extrany que l'eslovac: l'hongarès.
Couchsurfing a Budapest al pis de l'Imola, una noia molt valenta que viatjava per Europa fent autostop. Mira que havia tingut males experiències on havien intentat abusar d'ella, però ella t'ho explicava tan tranquil·la, dient que li agradaven les aventures emocionants.

Budapest em va sorprendre molt, quina ciutat més bonica. Tota la secció de ciutat prop del Danubi, el Parlament, el Castell, els ponts... em va enamorar. Els edificis, tan majestuosos que eren, estaven molt nets i ben arreglats. Els parcs també preciosos. A més vam tenir la sort de poder escoltar des de fora un concert de música clàssica que fèien a la Basílica. Pèls de punta, una sonoritat bestial.

I res, això és tot molt molt molt resumit. Ja estic pensant en quina pot ser la meva següent destinació. Finlàndia, Polònia o Rússia per Nadal potser? ;)

So prreeeetyyyy

I aquí l'enllaç amb fotos que ens van tirar només un dia. Que jo sóc tan feliç que no vaig tirar cap foto i ara me'n penedeixo...


The world is a book, and those who do not travel read only one page.


No hay comentarios:

Publicar un comentario