Una altra travessa que feia temps que tenia pensada. No havia fet mai el camí, i com que vaig sense track gps em guio simplement amb les marques i les senyals. Em sembla que no sóc corredora ni excursionista, sóc més aviat "exploradora" jajaja. Vaig arribar a la conclusió que fent aquestes excursions corro, no només perquè m'agrada el simple fet de córrer, sinó també per arribar a més llocs en menys temps.
De Sant Quirze a Sant Cugat, passant per serra de Galliners i Can Barata. El camí era senzill, ja me'l coneixia. Llavors, quan vaig arribar al parc natural de Collserola la cosa es va anar complicant. La meva intenció era seguir part del GR-6 (Barcelona - Montserrat) però el vaig perdre a mig, sabent que el podria recuperar a Can Borrell. Però com coi hi arribava allà?? En una mateixa cruïlla hi havia 3 direccions possibles per arribar-hi però no hi havia marcada la quantitat de km. Per aztar i dubtosament, vaig agafar un petit corriol laberíntic on pensava que m'atacarien els famosos porcs senglars de Collserola. Vaig passar per la Font de l'Ermetà fins arribar, per fi, a Can Borrell. A partir d'allí el sender ja no tenia pèrdua. Es tractava d'un camí forestal ample on sobretot passaven ciclistes i de mica en mica s'anava enfilant cap amunt.
Pocs minuts després em trobava a Sant Medir.
Seguint pel mateix camí vaig arribar a la carena de Collserola, i com que encara tenia dubtes de si anava bé li demano a un ciclista per assegurar-me'n. Molts cops, el simple fet de demanar "Si segueixo per aquí arribo a X lloc, oi?" acaba desencadenant una conversa interessant. M'encanta. No sé com va anar però vam estar uns minuts parlant i fins i tot em va explicar que ell era de Sant Cugat però que tenia un amic de Torelló i un cop per setmana anava a casa seu. Casualitats de la vida.
Finalment vaig arribar a la carretera de la Rabassada i en 10min ja era al Tibidabo!
I res, llavors ja tocava baixar cap a Vallvidrera, agafar el funicular (que no l'havia agafat en ma vida i em va fer il·lusió i tot) i ferrocarrils cap a Sant Quirze, que en dues hores ja havia de ser a la uni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario