lunes, 17 de febrero de 2014

Puig Llançada

Ja que ja teníem els esquís llogats per dissabte, ho havíem d'aprofitar per tornar-hi dilluns! La forta nevada del diumenge va impedir que poguéssim anar al Pic de l'Infern per alt risc d'allaus.
El Puig Llançada des de l'Alabau va ser una segona opció encertadíssima.






sábado, 15 de febrero de 2014

Iniciació de l'esquí de muntanya amb el CET

Sol i vent fins al Coll de la Marrana, on la qualitat de la neu era bastant millorable. Però cap problema, si sempre ens trobéssim amb bona neu mai n'acabaríem d'aprendre, no?
Llavors cervesa al refugi i pràctiques d'ARVA


lunes, 10 de febrero de 2014

Del Pic de l'Àliga a la Grevolosa

Jugant a perdre'm provant una ruta nova!
Des del km 23 de la carretera de la Vola, amunt cap al Pic de l'Àliga - Curull - Coll de Joan - Coll de Gallina - Collada de Sant Bartomeu - Collada de Bracons - Fageda de la Grevolosa
Neu, fang i boira, que han fet que algun cop em desviés més del compte...



Res a envejar de la fageda d'en Jordà

domingo, 9 de febrero de 2014

Cabrera, Pla d'Aiats i la Tuta

Volta en forma de 8 d'uns 15km amb molt bona companyia. De mica en mica vaig coneixent el Collsacabra!


Descobrint camins nous

Pel matí, deixar el cotxe a Pedroses i pujar a Bellmunt pel camí de la cova i baixar per darrere passant per la Tosca dels Degollats i Forat Micó. Sembla mentida que hi hagi tants camins diferents per allí!

I per la tarda, una passejada cap al Curull i el Pic de l'Àliga, amb unes vistes immillorables de 360º: el Cap de Creus  i la badia de Roses, el Montseny, Montserrat, Puigmal, Canigó...


sábado, 1 de febrero de 2014

Bastiments skimo

Primer Bastiments amb esquís de la meva vida!
Sempre que faig una sortida m'ho passo bé, però aquest cop realment ha estat fenomenal i molt divertit. A més, em sembla que és dels únics cops aquest hivern que no he passat fred en cap moment, ni a les mans.
Hem sortit que encara no estava núvol i ens hem anat enfilant cap al Coll de la Marrana, on el dia ja s'ha anat tapant i no vèiem ni el cim. Els últims metres fins al coll potser els hauríem d'haver fet amb ganivetes, però anar fent escaleta encara hem anat ensortint-nos-en.
L'última pala fins el cim ha estat ideal per practicar voltes maria (em sembla que ja ho vaig pillant!), més lenta que una tortuga coixa fent els girs però bé, de mica en mica. Tampoc ha pogut faltar alguna caiguda tonta (sí, pujant i tot caic, un desastre...),  pèrdues l'equilibri (i sobretot de dignitat) per badar i trepitjar-me els esquís... Em podrien dedicar un Zona Zàping sencer.

I la baixada... és veritat que es gaudeix molt més que en esquí de pista! Com que ha costat esforç pujar, es baixa amb molta més il·lusió, a més sabent que només es pot fer un cop.  Tot i així, el primer tram no les tenia pas totes, no estic gens acostumada a esquiar amb neu fonda i he acabat menjant neu un parell de cops. Al final ja he perdut la por, la neu estava en bastant bon estat i esquiava assaborint cada gir, pensant siusplau siusplauu que no s'acabi...!

De debò, perquè no m'havia passat mai pel cap abans fer esquí de muntanya??!

I al cim NO hi feia vent! Gairebé inèdit a Vallter