Bastiments skimo

Primer Bastiments amb esquís de la meva vida!

Sempre que faig una sortida m'ho passo bé, però aquest cop realment ha estat fenomenal i molt divertit. A més, em sembla que és dels únics cops aquest hivern que no he passat fred en cap moment, ni a les mans.

Hem sortit que encara no estava núvol i ens hem anat enfilant cap al Coll de la Marrana, on el dia ja s'ha anat tapant i no vèiem ni el cim. Els últims metres fins al coll potser els hauríem d'haver fet amb ganivetes, però anar fent escaleta encara hem anat ensortint-nos-en.

L'última pala fins el cim ha estat ideal per practicar voltes maria (em sembla que ja ho vaig pillant!), més lenta que una tortuga coixa fent els girs però bé, de mica en mica. Tampoc ha pogut faltar alguna caiguda tonta (sí, pujant i tot caic, un desastre...),  pèrdues l'equilibri (i sobretot de dignitat) per badar i trepitjar-me els esquís... Em podrien dedicar un Zona Zàping sencer.

I la baixada... és veritat que es gaudeix molt més que en esquí de pista! Com que ha costat esforç pujar, es baixa amb molta més il·lusió, a més sabent que només es pot fer un cop.  Tot i així, el primer tram no les tenia pas totes, no estic gens acostumada a esquiar amb neu fonda i he acabat menjant neu un parell de cops. Al final ja he perdut la por, la neu estava en bastant bon estat i esquiava assaborint cada gir, pensant siusplau siusplauu que no s'acabi...!

De debò, perquè no m'havia passat mai pel cap abans fer esquí de muntanya??!

I al cim NO hi feia vent! Gairebé inèdit a Vallter