viernes, 28 de marzo de 2014

Manlleu - Cabrera - Manlleu

Gairebé 40km compartint camí amb la Lorena, l'Anna i les dues petites, la Cela i la Balma! Fantàstica excursió matinal, passant per Lourdes de Madiroles i tornant un tros pel camí ral Vic-Olot.
Ja queda poc pels Matxos!


martes, 18 de marzo de 2014

Pica d'Estats amb Esquís!

Aquest darrer cap de setmana amb els del CET vam organitzar una excursió amb l'excusa d'acabar de posar en pràctica els coneixements adquirits amb la jornada de tecnificació d'esquí de muntanya.
Sortíem a les nou del matí del dissabte i érem 12 persones, tots molt ben avinguts i disposats a disfrutar al màxim. Parada de rigor a Puigcerdà per fer un bon esmorzar (que el "presi" no pot passar sense unes braves abans de començar la pallissa!) i cap a Artigue, on vam deixar el cotxe.

A quarts de tres ens enfilàvem cap al refugi de Pinet, primer travessant el bosc i llavors fent front a algun flanqueig una mica tècnic a causa de la neu, que a mesura que passava la tarda s'anava endurint cada cop més, i que els menys experienciats (o sigui, jo) van trobar dificultats. Bé, però res que no es pugui solucionar amb paciència i a poc a poquet, però sort del suport moral que vaig rebre!

Just quan es feia fosc, ens apareix davant nostre el refugi i la lluna totalment plena. Un poema visual que en part explica el perquè ens encanta fer muntanya.

Un cop calentonets dins al refugi, un bon sopar i cap a roncar (alguns més que d'altres) i dormir (alguns més que d'altres també...)

L'endemà entre una cosa i l'altre vam acabar sortint a quarts de nou, tot i que havíem acordat les set del matí. Aquest cop, la poca puntualitat ens va anar a favor, ja que si haguéssim començat més d'hora ens hauríem trobat enmig de la boira. La qualitat de la neu era molt bona, així que no vam tenir cap problema per anar pujant fins al coll que separa el Verdaguer (3.129m) de la Pica d'Estats (3.143m), on ens vam treure els esquís, calçar grampons i cap amunt fins a la creu, on bufava un vent bastant fred.

La baixada fins al refugi va ser sensacional, el qualitat de la neu boníssima, semblava que hagués passat la màquina i tot. Més avall la cosa ja va canviar, la calor que havia fet tot el dia havia fos la neu i semblava més aviat fang... A més el cansament i el pes de la motxilla no ajudava a esquiar amb una tècnica acceptable. Així que quan vam arribar al bosc uns quants vam decidir treure'ns els esquís i acabar aquell tram a peu fins al cotxe, enfonsant-nos a cada pas, però almenys d'aquesta manera evitàvem tenir un accident contra un arbre.

Conclusió: cap de setmana immillorable!! Amb ganes de tornar a fer una sortida d'aquestes dimensions i a més amb tan bona companyia!