domingo, 8 de junio de 2014

Travessa del Cap de Creus

Necessitava fer una última excursió per acomiadar els 20 anys! Feia molt temps que em rondava pel cap seguir el camí de Ronda des de Roses cap al nord i aquest diumenge era el dia indicat.
Aprofitant que els pares anaven a Roses a passar el cap de setmana, diumenge a les 10 del matí sortia de la zona de la platja de Canyelles Petites. El sol ja picava força, hauria d'haver marxat més d'hora, sort que estrenava la motxilla inov8 nova on hi caben fins a 3 litres d'aigua, entre la camelbag i els bidons.
El tram de Roses a Cala Jóncols ja me'l sabia de memòria, però és preciós, no me'n cansaria mai. M'atreviria a dir que és el meu tros preferit de la Costa Brava. Punta Falconera, cala Rostella, Canadell, Monjoi, Pelosa... cada racó té el seu encant.


A Jóncols decideixo fer la primera parada. Fa calor, però l'aigua està ben fresqueta i és d'agrair. Llavors em quedaran uns 10 o 12 km més fins a Cadaqués, passant més per l'interior, sense opció de poder-me refrescar enlloc més. El tram següent  també és preciós, sobretot el tros que puges fins veure les casetes blanques i l'església de Cadaqués a l'altra banda.

La ruta que m'havia mirat per internet travessava Cadaqués en línia recta fins a Port Lligat, però crec que vaig bé de temps, així  que prefereixo fer el Camí de Ronda, resseguint la costa. El tram es fa molt més llarg i, mentre descobreixo caletes poc conegudes, passa una hora fins que arribo a Port Lligat, la cala predilecta de Dalí. Allà dino, faig el Nestea, reposto aigua i segueixo cap el far del Cap de Creus, que cada cop es visualitza més a prop.

Definitivament aquests quilòmetres fins el far són els que em van cridar més l'atenció. No hi havia estat mai per aquella zona i és impressionant. Molt a prop del far hi ha unes cales petites, amb poca gent, molt idíl·liques. Sense pensar-m'ho dos cops, baixo per fer tirar-me a l'aigua, d'un blau turquesa que res a envejar del Carib. Quina pau i tranquil·litat, això és el paradís....


Un cop al far, m'aturo una estona a contemplar la immensitat del mar, com una petita meditació. M'encanta.

I sant tornem-hi!! Després de gairebé una hora corrent, perdre'm i fer una volta circular (si no m'hagués perdut cap cop no hagués tingut gràcia home!), agafo el camí correcte cap a Port de la Selva. Fa força calor i estic bastant cansada, aquest camí no passa tant a tocar del mar i es nota perquè no hi ha brisa. No obstant, la major part passa per corriols ben entretinguts i fins i tot una església en runes.



Quan faltava un quilòmetre per arribar a lloc, els meus pares ja estaven allà per venir-me a buscar. Una última remullada a la platja, un litre d'horxata i cap a casa després de més de 8 hores i uns 50km!



viernes, 6 de junio de 2014

Puigsacalm deluxe

Dies que et lleves amb moltes ganes d'anar a córrer, i que vas tirant i tirant sense que et pesin les cames! Com m'agraden aquests dies! 22 minuts fins al Puig Tossell, 38 min fins al Puigsacalm, i en total 2h30min passant pel Puig dels Llops, les Olletes, Canal dels Ganxos, Santa Madalena, Camí dels Burros, Font Tornadissa i tornar cap a Coll de Bracons. Ole ole!

La campana del camí nou dels ganxos, cal tocar-la sempre!

I Cursa fantasma

Cursa per tancar el Rànking de la Vall del Ges, un campionat de curses de muntanya organitzat pel CAT i el CET, per unir els aficionats de la vall i crear esperit de "competició amistosa". Només havia assistit a una cursa de les cinc que puntuaven però em feia força gràcia fer aquesta última, pel fet que eren 10km al voltant de Torelló, mixt asfalt i corriol, sense dorsals i sense inscripcions ni avituallaments. Simplement que havien marcat el recorregut poques hores abans i a les vuit del vespre algú diria "1, 2, 3 ja!" i començaríem a córrer.
Així que dijous a la tarda em vaig plantar al pavelló, sense tenir massa idea de què em trobaria, només sabia que en Barni era el crono. De primeres vaig pensar "no entenc què coi faig aquí, me'n torno a casa..." al veure uns 20-30 homes, tots vestits del seu equip i només una dona, la Laura, la crack de les curses.
No em preocupava quedar última, ja ho tenia assumidíssim, el que tenia por era de perdre de vista el penúltim i perdre'm  perquè el recorregut estava poc marcat i no sé què parlaven d'haver de passar per un canal pudent amb fang i aigua... Però bé, ja era allà, i si em perdia què? Total, tornaria al pavelló i res, ja hauria anat a córrer una estona.

Donen el tret de sortida i a un ritme assequible els vaig seguint (anant última, òbviament). Va bé que en alguns llocs es formi un tap ja que així no els perdo de vista. Quin riure la part del canal de Vilaseca! Em fan saltar per un lloc relliscós, anar vigilant on fico els peus... estan bojos...
Durant la major part de la cursa només tenia al cap "no t'allunyis de l'últim!!" però a mesura que arribem als últims km, cada cop sento que puc anar més ràpid i pujant pel Puig de Sant Feliu i després pel Puig de les Tres Creus, contra tot pronòstic, avanço tres persones!
M'esforço més a la última baixada fins al pavelló i quan trepitjo la pista d'atletisme sento que puc anar molt més ràpid i començo a esprintar tota la recta, avançant una altra persona!

Quina sorpresa de cursa, no hagués dit mai que m'ho passaria tan bé i em sentiria tan bé! A més, passant per llocs de Torelló que no havia vist mai i que ara podré aprofitar quan vaig a córrer!


domingo, 1 de junio de 2014

Cursa de les 3 comarques

Quin greu haver estat enfebrada 2 dies abans de la cursa, no l'he disfrutada... Ni físicament ni mentalment estava bé, tota la baixada final que esperava amb candeletes l'he feta a peu, desmotivada i sense ganes de córrer. A pesar d'haver gaudit d'una cursa preciosa amb un gran ambient (dubto que enlloc més t'animin tant!!) l'acabo amb un sabor amarg.
Però bé, no passa res, no sempre són flors i violes!! :)

Mirat pel cantó positiu: si torno l'any que ve segur que milloro la marca ;)