Travessa del Cap de Creus

Necessitava fer una última excursió per acomiadar els 20 anys! Feia molt temps que em rondava pel cap seguir el camí de Ronda des de Roses cap al nord i aquest diumenge era el dia indicat.
Aprofitant que els pares anaven a Roses a passar el cap de setmana, diumenge a les 10 del matí sortia de la zona de la platja de Canyelles Petites. El sol ja picava força, hauria d'haver marxat més d'hora, sort que estrenava la motxilla inov8 nova on hi caben fins a 3 litres d'aigua, entre la camelbag i els bidons.
El tram de Roses a Cala Jóncols ja me'l sabia de memòria, però és preciós, no me'n cansaria mai. M'atreviria a dir que és el meu tros preferit de la Costa Brava. Punta Falconera, cala Rostella, Canadell, Monjoi, Pelosa... cada racó té el seu encant.

A Jóncols decideixo fer la primera parada. Fa calor, però l'aigua està ben fresqueta i és d'agrair. Llavors em quedaran uns 10 o 12 km més fins a Cadaqués, passant més per l'interior, sense opció de poder-me refrescar enlloc més. El tram següent  també és preciós, sobretot el tros que puges fins veure les casetes blanques i l'església de Cadaqués a l'altra banda.

La ruta que m'havia mirat per internet travessava Cadaqués en línia recta fins a Port Lligat, però crec que vaig bé de temps, així  que prefereixo fer el Camí de Ronda, resseguint la costa. El tram es fa molt més llarg i, mentre descobreixo caletes poc conegudes, passa una hora fins que arribo a Port Lligat, la cala predilecta de Dalí. Allà dino, faig el Nestea, reposto aigua i segueixo cap el far del Cap de Creus, que cada cop es visualitza més a prop.

Definitivament aquests quilòmetres fins el far són els que em van cridar més l'atenció. No hi havia estat mai per aquella zona i és impressionant. Molt a prop del far hi ha unes cales petites, amb poca gent, molt idíl·liques. Sense pensar-m'ho dos cops, baixo per fer tirar-me a l'aigua, d'un blau turquesa que res a envejar del Carib. Quina pau i tranquil·litat, això és el paradís....

Un cop al far, m'aturo una estona a contemplar la immensitat del mar, com una petita meditació. M'encanta.

I sant tornem-hi!! Després de gairebé una hora corrent, perdre'm i fer una volta circular (si no m'hagués perdut cap cop no hagués tingut gràcia home!), agafo el camí correcte cap a Port de la Selva. Fa força calor i estic bastant cansada, aquest camí no passa tant a tocar del mar i es nota perquè no hi ha brisa. No obstant, la major part passa per corriols ben entretinguts i fins i tot una església en runes.

Quan faltava un quilòmetre per arribar a lloc, els meus pares ja estaven allà per venir-me a buscar. Una última remullada a la platja, un litre d'horxata i cap a casa després de més de 8 hores i uns 50km!