Ostres, ja és setembre i l'estiu ha passat volant. Un estiu molt frenètic, sobretot el juliol, no he tingut temps de descansar. Han passat coses molt bones i coses no tan bones... Per sort, encara he tingut temps de fer les meves escapadetes a la muntanya. Demà començo el curs altre cop i no he actualitzat el blog en tres mesos. Intentaré almenys fer una llista (i recordar) les coses que he fet durant finals de juny i juliol. Espero que durant el curs no em faci mandra seguir amb el blog, perquè ara hi he ben perdut el rodatge...
Sant Joan: Travessa Núria - Canigó. Dos dies fenomenals. El primer dia va ser Queralbs - Núria - Noucreus - Pic de l'Infern - Bastiments - Pic de la Dona - Coll de la Portella de Mantet - Cabana de l'Alemany. Quina caminada! Genial, llàstima de les últimes hores, que la manca d'aigua va fer que em trobés força malament. Tot i així, va ser arribar a la cabana, beure, dormir una miqueta i com nova.
L'endemà vam emprendre camí cap al Canigó. Un cop al refugi de Marialles ens vam esperar fins a mitja tarda per pujar al cim a buscar la flama. Impressionant la gentada que hi havia allà dalt, quin caliu...
I el dia següent, per si no en tenia prou, va tocar fer un relleu de la Flama!
Única foto que tinc d'aquests dies: els Torreneules
Una setmana més tard: Pedraforca! Una dia esplèndit!
Acompanyant l'Albert a fer el recorregut de la cursa del Pedraforca
Panoràmica des de les Roques de Benet
Primera cap de setmana de Juliol: Pamplona. Amb tres amics més de la Uni vam anar amb un bus organitzat d'AnimaNaturalis per assistir a l'acte contra els Sanfermines. Al càmping on ens vam allotjar tenia unes vistes precioses d'una muntanya i... ho havia d'aprofitar! Així que vaig demanar als del càmping quanta estona hi havia per pujar allà dalt (No querrás ir ahora allí, no? Si se necesita todo un día... No es díficil técnicamente pero debes estar preparada físicamente...) i sense pensar-m'ho dos cops, a les cinc de la tarda ja em tens amb texans i una ampolla de plàstic a la mà corrent muntanya amunt. Quin indret més bonic, la serra de San Donato, va valdre molt la pena. I a les vuit del vespre ja estava sopant al càmping. Aquests bascos són uns exagerats...
Oi que em compreneu si us dic que tenia la "necessitat" d'anar allà dalt?
Bellmunt!
Ogassa, l'únic dia que vaig poder fer servir peus de gat de la meva mida...
Matagalls per una ruta poc habitual
I bé, diria que això és tot! No sé si m'oblido de res...!
No hay comentarios:
Publicar un comentario