domingo, 19 de octubre de 2014

Besiberri Sud i "rodalies"

Ja feia unes setmanes que en el sopar del "Club dels 3000 i pic" havíem reservat la data. La intenció era fer el Besiberri Sud i el Comaloformo, dos tres mils del parc nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. No hi havia estat mai i em feia molta gràcia. A més la previsió del temps pintava fenomenal!
A les 11h del dissabte sortíem de Torelló direcció la boca sud del túnel de Vielha, prop del refugi de Conangles. De mica en mica ens vam anar enfilant fins arribar als estanys de Besiberris, preciosos... Normal que diguin que aquesta zona és de les més boniques de Catalunya!

Tinc "l'espineta" clavada de no haver-me banyat al llac...

Poca estona després ja érem al refugi lliure i com que encara era clar vaig aprofitar per anar a buscar bolets. En veig molts però cap de comestible... Llavors en Barni surt un moment a buscar aigua  i em ve amb un cep. Quines ganes d'humiliar-me! 
El refugi era de 9 places però debíem ser uns 12, i la majoria no callava... Vas a la muntanya per buscar tranquil·litat i ni això aconsengueixes. Hi ha gent que hauria de tenir una mica més de consideració, sincerament.
Pica-pica, tastet de ratafia i patxaran casolà, un bon sopar i cap a dormir (bé, abans a llegir-me els apunts de Sanitat Animal, és el que té ser estudiant...).

L'endemà vam començar l'ascenció. En Barni es va llevar marejat i amb mal de panxa, va intentar venir amb nosaltres però als 10 minuts va decidir tornar enrere. Quin greu pobre... Com que era ell qui ens havia de guiar, em va donar un mapa i ens va indicar més o menys el camí. Així que amb en Jordi i en Miguel vam seguir amunt, saltant entre roques i més roques. L'últim tram fins el coll d'Abellers és una tartera molt dreta que em recorda l'escupidera del Mont Perdut, sort que no hi ha neu!

A partir d'aquí ve la part divertida:
Vam pujar a la muntanya de la dreta i no la de l'esquerra. Estàvem convençuts que havíem sortit per un altre coll i que el Besiberris quedava a la nostra dreta i la muntanya que vam fer va ser el Pic d'Abellers... Bé, llavors vam pensar que seguint la carena hi havia d'haver el Comoloformo (o "Cloroformo", com el vam batejar), però vam veure que la cresta no feia massa bona pinta i vam decidir baixar fins els llacs (pensàvem que eren els llacs de Comoloformo però no, eren els estanys de Gémena,   terrible...). A mi ja no em quadrava res al mapa, però com que feia fresca tampoc ens vam parar gaire estona a mirar-nos-ho...
Total, que després de baixar Déu-vulgui-saber-quants metres i tornar a pujar-los, vam arribar a la Punta Senyalada! Pensant-nos que era el Comoloformo clar...!

Planking!

A la tornada vam decidir que ni de conya tornàvem a baixar fins els llacs, així que vam intentar carenejar i rodejar-los per dalt. No ens va sortir tan malament! Va ser durant aquest tram que ens vam trobar un home que ens va demanar d'on veníem, i ell ens va treure la bena dels ulls... Quina cara d'idiotes se'ns va quedar quan ens va fer adonar que no havíem fet cap de les dues muntanyes que volíem! Però ens ho vam prendre rient i amb humor. "Més quilòmetres, més diversió"! 
Un cop tornant a arribar al coll, vam dir de fer l'últim esforç i pujar, aquest cop sí, fins el Besiberri Sud!

Per fi! Ningú va dir que fer un tres mil fos fàcil!

Quan vam arribar al refugi en Barni feia estona patia per l'estona que tardàvem, encara que es va fotre un tip de riure quan li vam explicar la nostra aventura. És que no ens pot deixar sols!!




No hay comentarios:

Publicar un comentario