lunes, 24 de noviembre de 2014

Volta des de Sant Privat

Passant un diumenge de tardor envoltades d'arbres de colors amb la Sílvia, la Shannon i la Pat!
Preciosa caminada des de Sant Privat fins a Santa Magdalena pel camí dels Matxos, Les Olletes, pujar per la Canal dels Ganxos Nous, contemplar el Salt de Sallent i baixar pel camí de les escales...

 Pujant pels Ganxos


 Mira que he passat cops per aquí i encara
no havia descobert mai aquest mirador!

Salt de Sallent


miércoles, 19 de noviembre de 2014

Descoberta del parc de Sant Llorenç en bici

Al veure que tenia festa de la uni he decidit sortir "a fer turisme" amb la bicicleta cap el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
De Sant Quirze a Matadepera sempre és una aventura, no sé com m'ho faig però encara mai he aconseguit passar pel mateix lloc. Aquest cop d'anada he anat seguint el Torrent de la Betzuca, un itinerari molt recomanable ja que està molt ben preservat i és bonic de fer tant a peu com pedalant.
Després de travessar Matadepera, m'he anat enfilant pel sector est de la Mola, arribant al mas Can Torres, he donat una volta seguint pistes sense asfaltar, he gaudit del sol, del cel serè, del silenci, de les vistes i finalment he tornat cap a Matadepera i Sant Quirze per sender diferent. 

A veure si a partir d'ara agafo la bici més sovint!



jueves, 13 de noviembre de 2014

Salt de Sallent

Una preciosa matinal de dijous!
El Salt de Sallent des de Sant Privat amb la Lorena i la Balma. Descobrint un camí nou de pujada (o un camí "freestyle" que dubto que puguem repetir mai).



What if I don't get over you!
https://www.youtube.com/watch?v=Aerg3LphvbE

domingo, 9 de noviembre de 2014

Marató del Montseny

La setmana va començar així:
"Laura, una cosa, fas res diumenge? No et faria pas gràcia córrer la Marató del Montseny? És que tenia la inscripció però jo tal com tinc l'espatlla no puc..."

Clar, què havia de dir jo davant aquesta proposta? Vinga, va, endavant!


domingo, 2 de noviembre de 2014

Tuc de Molières

Durant l'agost del 2011 el meu pare va anar a muntar el refugi de Molières i vaig aprofitar un cap de setmana per anar a visitar-lo. Vaig quedar meravellada pel paisatge. Aquells dos dies que vaig passar als llacs de Molières van ser com de meditació, desconexió del món exterior, relativització dels problemes i altres conflictes emocionals que em rondaven pel cap. Vaig tornar a casa amb una gran tranquil·litat i serenor, pensant "i perquè no vas més sovint a la muntanya si et fa sentir tan bé?". 
Aquesta estada al Mulleres potser va ser, doncs, l'espurna que va acabar d'encendre la meva passió per descobrir i experimentar, a través tots els meus propis sentits, els indrets naturals, sobretot els d'alta muntanya.

Feia temps que volia tornar-hi, i havia de ser amb els meus pares.

Preparar la motxilla, la mare demanant què s'havia d'endur perquè ja no estava habituada a anar a un refugi lliure, el picnic prop del refugi de Conangles, començar a caminar, pujar tenint els salts d'aigua al costat, retrobar-se amb el refugi (que jo encara no havia vist acabat del tot!), conèxier quatre nois molt simpàtics amb qui compartir el refugi (i els panellets casolans també!), estudiar Zoonosi a la llum d'un frontal (ja que no tenia més remei que estudiar per l'examen de dilluns, millor fer-ho a llocs bonics, no?)...
L'endemà: afrontar la pujada, grimpar fins la cresta i anar-la seguint fins el cim, amb l'Aneto enfarinat a l'altra banda... Crec que és un cim més bonic de fer que el Beciberri Sud, val molt la pena.

Aquests colors de tardor són de quadre impressionista

Dissabte a la tarda vaig aprofitar per enfilar-me 
llacs amunt i meditar un estoneta 

 La grimpada fins a la cresta és la millor part.
Arribes a dalt i no t'imagines que l'altra banda és igual de dret.

No; la millor part va ser l'abraçada de ma mare quan vam
arribar al cim "gràcies, gràcies per haver-me convençut a venir!"


And on the tip of my tongue
Were words that always came out wrong...

https://www.youtube.com/watch?v=LVxzoP_sTFk