domingo, 30 de junio de 2013

Picos de Europa i nord d'Espanya

Grans dies amb la família a la regió de Cabrales (Asturias) a fer excursions pels Picos de Europa, tastar formatges i a mirar pintures rupestres a la cova de Tito Bustillo (una cova semblant a la d'Altamira.
Llavors a Castro Urdiales (Cantabria), a tastar l'aigua del mar Cantàbric. Per cert, són un exagerats, no està tan freda com diuen...!
Finalment a visitar unes bodegues a Lapuebla de Labarka, un poblet de la Rioja Alavesa, on Déu hi debia perdre l'espardenya. Concretament la del peu esquerre.

Bé, també hem fet visites a molts altres pobles com Cangas de Onís, Santillana del Mar, Villaviciosa, Pamplona, Bilbao, Santander, Llanes, San Vicente de la Barquera... I uns dies fantàstics, sense pluja ni núvols!

 Vistes privilegiades del Naranjo de Bulnes des de l'hotel

 Refrescant-me una mica després de donar la volta als llacs de Covadonga.

La travessa del riu Cares, de Poncebos a Caín.

Paisatge de la Rioja Alavesa, terra de vins.

lunes, 24 de junio de 2013

sábado, 22 de junio de 2013

Època d'exàmens

Mai acabaré d'entrendre perquè és en època d'exàmens quan faig i organitzo més coses. Segurament que ara de vacances no faré tant.

Encara no han passat ni dues setmanes des que tinc 20 anys i ja he anat al Puigsacalm pel camí dels Ganxos, al Serrat Alt, de visita al MNAC, Puigmal-Núria-Fontalba, a passejar pel llac de Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia, al Tibidabo, a Sant Salvador de Bellver, Sant Martí Xic, m'he banyat a platja de Badalona, de passeig per Sabadell, sopars amb amics a Sant Quirze del Vallès, concert d'uns amics a Barcelona, a Montserrat...
I tot això tenint en compte que havia d'estudiar i que feia hores extres per preparar per selectivitat i exàmens finals als cinc alumnes que tinc.

Si realment tens ganes de fer coses, el temps es treu de sota les pedres.




viernes, 21 de junio de 2013

Els inicis

Ostres que ja he fet 20 anys.
Bé, a mi mai m'havia importat gaire complir anys, de fet penso que el dia de l'aniversari a qui has de felicitar són els pares, per haver-te parit i aguantat durant tants anys.
El que passa és que parlant parlant amb els amics t'adones que passar a la tercera dècada ja implica unes certes "responsabilitats". Fins els 20 anys, comences a aprendre moltes coses de la vida, t'has equivocat infinits cops (i més que ens equivocarem, vaja), vas descobrint les teves aficions i prioritats, se t'obren moltes portes alhora que en deixes enrere moltes més.
Però l'etapa dels 20 als 30 és crucial. És quan t'encares amb la vida i ja has de triar quin camí seguir. M'encantaria complir els 30, mirar enrere i dir-me a mi mateixa: "Sí, la meva vida ha agafat el rumb que volia i no has desaprofitat cap minut del teu temps. N'estic orgullosa."

Així doncs he decidit que a partir d'ara no s'hi val a badar, penso disfrutar i creure en les totes les coses que faig o vull aconseguir fer, encara que això impliqui més esforç i dedicació. Tendir a pensar sempre amb optimisme i, sobretot, sense pensar massa en què opinaran els altres.

Aquesta és l'essència del blog. Un espai on apuntar-hi les activitats que faig per escapar-me de la gravetat, és a dir, fugir de la rutina, convertir la vida en una espècie de joc d'aventures i posar el meu granet de sorra intentant arreglar aquest desastre de món. Segurament de tant en tant hi apuntaré algun text de collita pròpia, queixant-me o expressant el què penso. Però tampoc serà gran cosa, expressar-me verbalment mai he estat un dels meus forts. Les paraules estan massa valorades i molts cops les confonem amb la realitat que ens envolta. Bé, però això ja és un altre tema.

Més aviat el blog el faig per mi però si algú disfruta llegint-me, millor que millor!

Ah, i he triat spatiphyllum perquè és la planta que em van regalar el dia que vaig néixer i encara aguanta viva a casa. Sempre he trobat molt interessant la combinació de la flor blanca i pura amb l'espàdix de punxes al centre.