viernes, 26 de diciembre de 2014

Cursa de Na'dalt

Feia anys que en sentia a parlar d'aquesta cursa. Pujar tan ràpid com puguis a Bellmunt des de Sant Pere. Em semblava massa dura i explosiva però també em feia gràcia provar-la. Així que abans d'inscriure'm vaig anar a fer la prova a veure quan tardava. Com que el resultat no em va semblar tan patètic com esperava, m'hi vaig inscriure.

El dia de la cursa, per Sant Esteve, hi ha molt ambient. Com que el recorregut és curt i vas sortint cada 30 segons, la gent t'està animant constantment i això t'obliga a donar-ho tot.


Vaig arribar a dalt en menys de 40 minuts i en cinquena posició, superant del tot les meves expectatives. L'any que ve repetim!


domingo, 14 de diciembre de 2014

Pic de la Mina i Masella

Segona sortida amb esquís de la temporada.
Pic de la Mina pel matí i a la tarda vam decidir agafar el Forfait de tarda a Masella.
Dia complet!


lunes, 8 de diciembre de 2014

Vallter

En Carles i jo ens moríem de ganes d'estrenar temporada (i jo d'estrenar equip nou!).
Pujada fins al Coll de la Marrana amb vent i neu molt dura, per això vam decidir que no valia la pena arribar dalt el cim de Bastiments. Ja hi haurà més ocasions aquest hivern!


domingo, 7 de diciembre de 2014

Intent de Posets

Volíem fer alguna activitat aprofitant el pont però la previsió meteorològica no pintava gaire bé... Tot i així ens vam aventurar a anar fins a Eriste i pujar cap el refugi Ángel Orús.
L'aproximació fins el refugi no va ser excessivament dificultosa, el problema era l'endemà. Ens vam llevar d'hora, ens vam calçar els grampons i cap amunt. Al principi cap problema però a mig camí ens vam adonar que la traça del GPS o estava equivocada o l'havíem mal interpretat... Aquestes coses passen de vegades...
Mig decebuts, sabent que ja era massa tard per fer cim, vam desfer camí fins el refugi, on vaig decidir tornar a començar la ruta correcta i seguir pujant per veure almenys fins on arribava.
Com més amunt, més vent feia. De tant en tant alguna ràfega era tan forta que m'obligava a tirar-me al terra i clavar el piolet per no sortir volant. La sensació d'estar allà a dalt, sola, tot cobert de blanc, desèrtic... era genial... Hagués seguit pujant i pujant però els altres m'esperaven a baix i no els volia fer patir, així que quan vaig trobar-me un grup de gent que baixava vaig girar cua amb ells. 

Aquell dia ningú va poder fer cim a causa del vent.

Ha estat una bona experiència, la muntanya ens ha demostrat que no sempre podem sortir-nos amb la nostra.
Queda pendent tornar-hi!