"Si penses que l'aventura és perillosa, prova la rutina; és mortal." - Paulo Coelho
sábado, 27 de septiembre de 2014
La mitja del Bisaura
El Trail del Bisaura ja s'acosta i avui hem anat a fer la mitja.
Dia preciós, unes vistes impressionants, em té enamorada el tros del Pla de Revell fins el castell de Besora. Això sí, una mica accidentat! Una badada ha fet que anés per terra... Sort que només han estat unes rascades i hem pogut seguir sense problema!
Dia preciós, unes vistes impressionants, em té enamorada el tros del Pla de Revell fins el castell de Besora. Això sí, una mica accidentat! Una badada ha fet que anés per terra... Sort que només han estat unes rascades i hem pogut seguir sense problema!
La grimpada del Castell de Besora
Sometimes it happens...
miércoles, 24 de septiembre de 2014
Montserrat
Caminada per Montserrat des de Vacarrisses. Molt bon dia i molt bona companyia!
Sant Jeroni!
Panoràmica des de Santa Magdalena
lunes, 22 de septiembre de 2014
Vallter
Des de l'estació cap al Coll de la Marrana - Gra de Fajol - Pic de l'Infern, Pic de Freser, Bastiments - Pic de la Dona - Estació de Vallter en menys de quatre hores.
Matí molt ben aprofitat i amb molt bona companyia. Vent, pluja i fins i tot neu, però podria haver estat molt pitjor!
Matí molt ben aprofitat i amb molt bona companyia. Vent, pluja i fins i tot neu, però podria haver estat molt pitjor!
Gra de Fajol
Les vistes des del Pic de l'Infern són per mi unes
de les més boniques del Pirineu Oriental
Me digo lo mismo cada mañana, cada mañana:
"Voy a despedirme sin previo aviso de lo más triste de mí mismo....
La revolución interna puede comenzar en la fortaleza de la soledad.
Hay que salir, hay que salir. Hay que salir de aquí.
https://www.youtube.com/watch?v=r4palVEvL3c
domingo, 14 de septiembre de 2014
Mont Perdut
Feia moltíssim que em moria de ganes d'anar al Mont Perdut! No m'ho vaig pensar dos cops quan em van dir d'anar-hi.
El primer dia vam anar de la Pradera al Refugi de Goriz i l'endemà al matí amb dues hores ja érem al cim! La intenció era fer ruta seguint la carena i travessant la Bretxa de Roland per fer nit prop del refugi de Serradets però baixant, una relliscada va fer que en Barni es clavés una pedra a l'esquena i decidíssim tornar al cotxe. Abans, esperant que s'acabés de recuperar una miqueta, en Jordi, en Miguel i jo vam pujar a al Cilindro de Marbore, amb una grimpadeta final molt maca, així per donar un petit toc d'adrenalina.
Ostres, ara haurem de tornar un altre dia a veure la Bretxa... quina pena... ;)
Monte Perdido (3.352m)
Fer el burro durant el camí era el que se'ns donava millor
Pujant el Cilindro
I ja pots estar mort de cansament, fatigat, adolorit, afamat, assedegat, mort de fred, de calor, atemorit... que no s'hi val bloquejar-se, enfonsar-se, plorar, xisclar. No tens cap altra alternativa que creure en tu mateix, en aquella força increïble que tothom té a dins, podríem dir que gairebé sobrehumana, per seguir endavant. Al mig del no-res, fusionant-te amb la immensitat del paisatge, t'adones de la insignificància i l'efemeritat de l'ésser humà, però alhora, contradictòriament, també experimentes de primera mà com de forts i lluitadors podem ser per afrontar qualsevol obstacle.
Avui dia la majoria de la gent ha perdut la il·lusió, ja no creuen en ells mateixos, viuen resignats pensant que mai podran realitzar els seus somnis. S'acomoden, busquen un rol en una societat que no els acaba d'omplir, molts es queixen de la seva vida, ploren, s'enfonsen, però al cap i a la fi creuen que el que tenen és suficient i no fan res per arreglar-ho. Tenen por d'afrontar-se amb ells mateixos. No lluiten. Un cop les primeres necessitats estan cobertes i no hi ha dolor la gent perd la necessitat de lluitar amb força.
En part, per aquest motiu necessito la muntanya sovint, perquè em recordi tot això i em faci sentir viva altre cop. Perquè si no la tristesa i la resignació m'atrauen com la gravetat, i es fa difícil escapar-se'n.
Les muntanyes són perfectes. Les persones no.
Mon août en France
Després de tornar d'Eslovàquia l'any passat, vaig decidir que aquest agost faria un gran viatge, una experiència inoblidable. Des del setembre que vaig començar a estalviar per anar a Tailàndia, Sud Amèrica, o qualsevol país de l'Àfrica. Però malhauradament, quan va arribar l'abril i vaig veure que no en tenia ni pel bitllet d'avió d'anada, vaig haver de descartar aquestes idees tan ambicioses.
Durant l'agost quieta a casa no em quedaria, això estava clar. Però estava una mica decepcionada, no tenia ni idea què podia fer, potser ja era massa tard... Calia buscar alternatives ja, així que vaig fer una llista de les coses que m'agradaria fer:
- Anar a la muntanya (preferiblement els Alps, però alguna ruta pels Pirineus ja m'estava fantàstic)
- Aprendre francès (almenys a entendre'l i fer-me entendre)
- Fer turisme per ciutats i visitar museus
- Fer de voluntària en un centre de recuperació o en recerca sobre fauna salvatge.
- Fer couchsurfing
- Fer d'au pair
- Visitar amics extrangers
- I, la més difícil: que totes les activitats no excedissin del limitat pressupost que tenia.
Llavors vaig tenir la gran il·luminació: "I perquè no ho pots fer tot alhora?!!"
Com que en aquesta vida s'ha de tenir una mica d'imaginació i gairebé sempre voler és poder, després d'hores i hores buscant per internet, demanant a gent, molts mails, google traductor i wordreference.com traient fum... voilà! Vaig aconseguir organitzar-me un viatge de cinc setmanes travessant França de sud a nord i d'est a oest, que d'acord, és el país del costat i no un país exòtic però n'estic ben satisfeta.
Aquí us presento la crònica, em vaig dedicar a escriure-la en francès per practicar i llavors demanava a les persones que anava coneixent si em podien corregir. El meu francès és molt pobre, totes les frases estan construides igual, no és gens difícil d'entendre.
VALENCE
Je suis arrivée à Valence avec Ricard et
il va aller après au val d’Aosta dans les Alpés.
Je suis allée chez Janine et Alain dans le
village de Soyons, à coté de Valence. Là-bas j’ai travaillé, fait la vaisselle
et aidé Alain avec les portes et les chaises.
Pendant les matins, quand je me
réveillais, je suis allée courir pour découvrir des nouveaux lieux. Je suis
allée à la Tour e Soyons, à Toulaud (une village) et au château de Crussol, une
montagne très belle.
Il y avait aussi une fille qui avait 5 ans
et un petit garçon qui avait 2 ans et demi. Ils s’appelaient Elywen et Lorcan.
Ils étaient très sympas et nous avons beaucoup joué. Nous sommes allés à la
piscine, nous avons sauté au trampoline, nous promenés, lu, regardé la télé,
monté à vélo… et beaucoup plus de choses.
Ils aient aussi un chat, un chien qui
s’appelle Gaia, et un cheval qui s’apelle Belle. J’adorais ces animaux !
Autre chose que j’amais c’était la
nourriture. J’ai mangé des specialités de la région que je n’avais jamais
mangées. J’ai mangé beaucoup de légumes du jardin : des courges, des
tomates farcies avec riz et des champignons, courgettes avec de la crème de
riz, quenelles, ravioles, criques (pommes de terre avec huile, persil et œufs),
lentilles et des carottes. J’aimais bien la norriture de là-bas. Janine était
une cuisinière excellente !
El castell de Crussol
Avec les petits énfants
La torre de Soyons amb el riu Rhone de fons,
que separa la regió de l'Ardèche de Drôme
Belle i Gaia, els dos animalons
VALLPELIN
Après, je suis allée dans les Alpes
Italiennes avec mon oncle qui était avec ses amis du CEC. Nous avons dormi dans
un camping à coté du Lac Lexert, à Oyaz, Vallpelline, Val d’Aosta. C’ètait
magnifique !! J’ai connu beaucoup de personnes très sympas par exemple
Iris, Edu et les deux Alba. Avec Ricard, je suis allée au Refuge Nacamuli, Col
Collon, Gran Tournalin avec Manel et Ester aussi et le Col de Valcorneur.
Un jour, quand Ricard a du cuisinier, je
suis allée toute seule à la Tour d’Oyaz et dans l’après-midi je suis allée au
Col du Crête Seige. Wow, c’était très joli. J’ai nagé au Lac après, mais l’eau était très
froide ! Iris et moi avons regardés les étoiles et la lune. Avec les amis
de mon âge, nous avons joué aux cartes et des autres jeux très drôles.
Je suis très contente et je ne voulais pas
partir !!! J’ai déjà envie retourner dans les Alpes autre fois !
Panoràmica del Cerví i del Mont Rosa des del Grand Tournalin (3.379m)
Si m'haig de quedar amb només un moment del viatge, potser seria aquest.
Encara m'emociono només mirant la foto.
Aprofitant els 15 minuts de sol del dia, al refugi Nacamuli
Vistes des del Coll de Valcorneur (3.075m), que fins que no vam ser a dalt
no vam saber què hi havia a l'altra banda.
Capra ibex i Capra bellmunensis
Des del Coll Crete Seche (2897m)
LYON ET PARIS
Le 15 Août, Ricard et moi sommes partis à
Grenoble, il est retourné à Catalunya et j’ai continué mon voyage toute seule.
J’ai visité Grenoble pendant une heure et
après je suis allée à Lyon. Dans la Gare de Lyon Part Dieu, j’ai connu Axel, le
garçon du Couchsurfing. Il était très gentil ! Il m’a montré un peu la
cité et nous avons mangé à coté du fleuve.
Dans la nuit, nous sommes allés chez Catalina, sa voisine Colombienne.
Dans son appartement il y avait aussi sept mexicains qui buvaient de la bière
et du vin. Ils étaient très gentils aussi. Après chez Axel, il a joué de la
guitare et j’ai chanté avant de nous coucher.
Le lendemain Axel a du partir en Italie,
alors, nous nous sommes réveillés à sept heures et demi. À huit heures j’ai
commencé ma visite de Lyon. Pendant plus de neuf heures, je suis allée au Vieux
Lyon, l’Hôtel de la Ville, beaucoup de places, le musée du Belles-Arts, le
grand parc… Lyon est joli.
Dans l’après-midi je suis retournée chez
Catalina pour cherchez mon sac-à-dos.
Je suis allée à Paris avec le TGV. C’était la première fois
que j’ai voyagé avec ça !
À coté de moi il y avait Maryan, un garçon
très sympa et nous avons parlé pendant tout le voyage. Il m’a aidée à chercher
mon Hôtel aussi. Quand tu voyages seule, tout le monde est très gentil avec
toi !
Le lendemain je suis allée au Louvre,
Notre Dame, Montmartre et le Sacre Cœur. Après j’ai rencontré Maryan pour aller
au cimetière Pere Lachaise à voir les tombes de Chopin, Jim Morrisson, Oscar
Wilde, etc. C’ètait très intéressant chercher chaque tombe avec la carte !
Pour le repas nous sommes allés chez
Maryan et nous avons mangé du raviol et bu un vin excellent. Nous avons regardé
le film Amélie Poulain aussi ! Cliché !
Après je suis allée toute seule voir la
Tour Eiffel, l’Arc de Triomphe et la place du Concorde dans la nuit.
Sopant al costat del riu Saône
L'Opera de Lyon
Foto 100% guiri al Louvre
La meva escultura preferida del Louvre:
"He matat el drac i em faig una selfie"
Perdent-me enmig de tombes i més tombes al cementiri Pere Lachaise
La impressionant Notre Dame
La tour Eiffel de nit encara té més encant.
I si vas amb una copa de vi de més, millor.
HAUTE NORMANDIE
Le 18 Août je suis partie à Yvetot.
Là-bas, deux bénevoles (Jess et Thomas) du C.H.E.N.E m’attendaient pour
m’amener à Allouville-Bellefose, la village où j’habiterais pendant deux
semaines, au centre du Sauvegarde de la Nature.
J’ai connu Thierry et Laurette, qui
étaient les soigneurs du centre, et les autres bénévoles : Estelle,
Sakina, Claire, Théo et Camile. Toute le monde était très gentil avec moi, mais
les premiers jours je n’ai pas pu les comprendre très bien parce qu’il
parlaient très vite !
Le travail dan le centre était
intéressant. Chaque jour on avait une différente tâche : Animalerie,
Nurserie, Extérieurs où 1ère étage + linge + tisanerie.
Vraiment, la pluspart du temps nous avons
nettoyé et nourri les animaux.
J’ai appris beaucoup, surtout les noms des
oiseaux, j’ai pu voir et aider concernant les soins, la rééducation et faire
des injections. Oh, et j’ai vu des phoques pour ma première fois !! Ils
étaient très mignonnes, curioses et aimaient jouer.
Pour varier, je suis allée courir aussi.
Je suis allée à Bosc-à-Bosc, Louvetot, Valliquerville, Auzeboc, Bois Haumont et
aussi dans une petite fôret très jolie.
Pendant mon jour de repos je suis allée
voir l’Océan Atlantique, la côte d’Albatros, à Saint Valery-en-Caux. Pour
arriver là-bas, j’ai du me promener 8km jusqu’à prendre le bus. J’ai bien aimé
cette ville !
Autre jour nous sommes allés à la mer pour
relâcher des Goélands. J’ai enlevé mes chaussures et après je n’ai pas pu les
trouver ! Sakina et Estelle m’ont aidé les chercher et à la fin nous les
avons trouvées ! Bête espagnole…
Maintenant je suis un peu triste,
j’aimerais rester plus longtemps au Centre, j’ai encore beaucoup à apprendre !
Les animaux (des phoques, la buse, des
hérissons, l’hirondelle avec l’aile cassée, la circaète, le chevreuil, le
verdier, les chouettes, les chevêches…) vont me manquer, et aussi les gens que
j’ai connu ici, surtout Estelle et Sakina, qui dormaient dans la même chambre
que moi. Nous avons regardé des films et fait beaucoup des bêtises !
Alimentant el Furby
Saint Valery-en-Caux
Bon dia, foquetes!
El cabirol imprintat, li encantava que l'acariciessin
Fent exercicis de recuperació a l'aguilot
Després d'alliberar les gavines
Alimentant els eriçons
Fent el test de vol a les tres orenetes caigudes del niu,
que vam estar alimentant i al final vam poder alliberar.
Per si en tenieu algun dubte: Normandia és pla, no busqueu ni tan sols un turonet
LILLE – BRUGES – BRUXELLES
Le 31 Août je suis parti à Lille chez
Camille (à Hem), ma amie qui j’ai connu à l’Slovaquie le dernier Août. Là-bas
j’ai connu ses parents et son frère.
Le prochain jour elle m’a montré Lille, la
troisième cité plus grande de la France.
J’avais de la chance parce qu’il y avait
du soleil !! Quand nous étions en train de nous promener pour Lille, j’ai
connu un visage ! C’était Axel, le garçon de Lyon ! On fait, la
France est petite…
Alors Camille, Axel et moi avons continué
le tour. Nous sommes allés à la Place de la République, à la citadelle, au Zoo
et après Camille et moi toutes seules sommes allées au Musée d ‘Histoire
Naturelle.
Dans l’après-midi Morgan et sa copine sont
venus chez Camille. J’étais très contente de voir Morgan autre fois ! Il
était très content de me voir aussi et de savoir que je parlais et comprendrais
le Français !
Après du repas Camille, Axel et moi sommes
allés au bar à dégouter de la bière.
Le prochain jour, Camille et moi sommes
allées à Bruges avec sa voiture. Bruges est une jolie ville de la Belgique.
Nous ont bien marché et pris un bateau. Dans le soir nous sommes allées chez
Jess, la copine de Jeff (le frère de Camille). Elle habite dans une petite
ville à la campagne de la Belgique (Leuze). Elle et ses parents étaient très
gentils, ils nous ont préparé de la nourriture très bonne et des mojitos !
Pendant mon dernier jour de vacances Jess,
Camille et moi sommes allées à Bruxelles. Jess était comme notre guide
touristique ! Elle nous a montré touts les bâtiments plus
importants : Le Palace Royal, Le Parlement Europé, le Palace de la
Justice, la Place, la fontaine avec l’enfant qui fait pipi, etc. Jess travaillait
au musée d’Historie Naturelle et c’est pour ça que nous l’avons visité aussi.
Il y avait beaucoup des animaux et surtout des os de dinosaure. Dans
l’après-midi j’ai mangé des frites et une gouffre avec de la banana et du
chocolat ! Oh là là, ça n’était pas bon pour mon estomac ! Par contre, elle était très délicieuse, mais
je crois que je ne vais jamais l’acheter !
Après, Camille et moi sommes parties chez
elle pour se couche ne pas très tard parce que le lendemain j’ai du prendre la
navette à 4.50am.
Retrovaments a Lille!
La plaça de la República de Lille
Bruges, el poble més bonic que he visitat aquest agost
Passeig amb barca 100% guiri
Brussel·les
Molt maca, sí, però tampoc la ciutat de la meva vida
Et voilà, mes vacances à la France sont
finies !
domingo, 7 de septiembre de 2014
Un juliol molt intens
Ostres, ja és setembre i l'estiu ha passat volant. Un estiu molt frenètic, sobretot el juliol, no he tingut temps de descansar. Han passat coses molt bones i coses no tan bones... Per sort, encara he tingut temps de fer les meves escapadetes a la muntanya. Demà començo el curs altre cop i no he actualitzat el blog en tres mesos. Intentaré almenys fer una llista (i recordar) les coses que he fet durant finals de juny i juliol. Espero que durant el curs no em faci mandra seguir amb el blog, perquè ara hi he ben perdut el rodatge...
Sant Joan: Travessa Núria - Canigó. Dos dies fenomenals. El primer dia va ser Queralbs - Núria - Noucreus - Pic de l'Infern - Bastiments - Pic de la Dona - Coll de la Portella de Mantet - Cabana de l'Alemany. Quina caminada! Genial, llàstima de les últimes hores, que la manca d'aigua va fer que em trobés força malament. Tot i així, va ser arribar a la cabana, beure, dormir una miqueta i com nova.
L'endemà vam emprendre camí cap al Canigó. Un cop al refugi de Marialles ens vam esperar fins a mitja tarda per pujar al cim a buscar la flama. Impressionant la gentada que hi havia allà dalt, quin caliu...
I el dia següent, per si no en tenia prou, va tocar fer un relleu de la Flama!
Única foto que tinc d'aquests dies: els Torreneules
Una setmana més tard: Pedraforca! Una dia esplèndit!
Acompanyant l'Albert a fer el recorregut de la cursa del Pedraforca
Panoràmica des de les Roques de Benet
Primera cap de setmana de Juliol: Pamplona. Amb tres amics més de la Uni vam anar amb un bus organitzat d'AnimaNaturalis per assistir a l'acte contra els Sanfermines. Al càmping on ens vam allotjar tenia unes vistes precioses d'una muntanya i... ho havia d'aprofitar! Així que vaig demanar als del càmping quanta estona hi havia per pujar allà dalt (No querrás ir ahora allí, no? Si se necesita todo un día... No es díficil técnicamente pero debes estar preparada físicamente...) i sense pensar-m'ho dos cops, a les cinc de la tarda ja em tens amb texans i una ampolla de plàstic a la mà corrent muntanya amunt. Quin indret més bonic, la serra de San Donato, va valdre molt la pena. I a les vuit del vespre ja estava sopant al càmping. Aquests bascos són uns exagerats...
Oi que em compreneu si us dic que tenia la "necessitat" d'anar allà dalt?
Bellmunt!
Ogassa, l'únic dia que vaig poder fer servir peus de gat de la meva mida...
Matagalls per una ruta poc habitual
I bé, diria que això és tot! No sé si m'oblido de res...!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)