Bé, a mi mai m'havia importat gaire complir anys, de fet penso que el dia de l'aniversari a qui has de felicitar són els pares, per haver-te parit i aguantat durant tants anys.
El que passa és que parlant parlant amb els amics t'adones que passar a la tercera dècada ja implica unes certes "responsabilitats". Fins els 20 anys, comences a aprendre moltes coses de la vida, t'has equivocat infinits cops (i més que ens equivocarem, vaja), vas descobrint les teves aficions i prioritats, se t'obren moltes portes alhora que en deixes enrere moltes més.
Però l'etapa dels 20 als 30 és crucial. És quan t'encares amb la vida i ja has de triar quin camí seguir. M'encantaria complir els 30, mirar enrere i dir-me a mi mateixa: "Sí, la meva vida ha agafat el rumb que volia i no has desaprofitat cap minut del teu temps. N'estic orgullosa."
Així doncs he decidit que a partir d'ara no s'hi val a badar, penso disfrutar i creure en les totes les coses que faig o vull aconseguir fer, encara que això impliqui més esforç i dedicació. Tendir a pensar sempre amb optimisme i, sobretot, sense pensar massa en què opinaran els altres.
Així doncs he decidit que a partir d'ara no s'hi val a badar, penso disfrutar i creure en les totes les coses que faig o vull aconseguir fer, encara que això impliqui més esforç i dedicació. Tendir a pensar sempre amb optimisme i, sobretot, sense pensar massa en què opinaran els altres.
Aquesta és l'essència del blog. Un espai on apuntar-hi les activitats que faig per escapar-me de la gravetat, és a dir, fugir de la rutina, convertir la vida en una espècie de joc d'aventures i posar el meu granet de sorra intentant arreglar aquest desastre de món. Segurament de tant en tant hi apuntaré algun text de collita pròpia, queixant-me o expressant el què penso. Però tampoc serà gran cosa, expressar-me verbalment mai he estat un dels meus forts. Les paraules estan massa valorades i molts cops les confonem amb la realitat que ens envolta. Bé, però això ja és un altre tema.
Més aviat el blog el faig per mi però si algú disfruta llegint-me, millor que millor!
Ah, i he triat spatiphyllum perquè és la planta que em van regalar el dia que vaig néixer i encara aguanta viva a casa. Sempre he trobat molt interessant la combinació de la flor blanca i pura amb l'espàdix de punxes al centre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario