Molt molt contenta de poder tornar a anar a córrer sense que (gairebé) em faci mal el genoll!
La Serra de Galliners, l'únic espai forestal que queda al Vallès, entre Collserola i el parc de Sant Llorenç del Munt. (http://www.everyoneweb.com/serragalliners)
No és molt gran, però està ple de camins i corriols que ofereixen una gran variabilitat de rutes. Ideal per anar-hi a córrer si tens 1-2h.
No sé què faria si entre setmana no pogués escapar-me de la rutina, de l'estudi, els treballs, la multitud, posar-me les vambes i córrer per aquest bosquet de pins... Si no fos per això, segurament no aguantaria viure prop de la gran ciutat. Aquesta petita serra s'ha convertit en el meu lloc d'esbarjo, de meditació, on puc deixar la ment en blanc, on els problemes es relativitzen, on puc córrer com una nena de cinc anys que juga a ser un ocell, sense ningú que em pugui veure o jutjar, i tornar a casa suficientment cansada i motivada com per aguantar asseguda a la cadira essent capaç de concentrar-me unes hores més.
Aquesta setmana encara m'ha sorprès un cartell nou que no havia vist:
"I creus que puc morir? Paraula vana.
Per mi no s'han inventat encara els mals.
Jo formo part de la Terra Catalana,
i aquesta és com jo: som immortals"
No hay comentarios:
Publicar un comentario