domingo, 20 de abril de 2014

Balaïtous

Fantàstic final de setmana santa fent l'ascenció al Balaïtous (3144m)!

Cal dir que en un principi no ho tenia gens clar, em van dir d'anar-hi i jo sense pensar-m'ho dos cops m'hi vaig apuntar però llavors parlant amb altra gent i mirant ressenyes per internet començava a dubtar si seria capaç de pujar.

Divendres al matí sortíem en Carles, en Barni, en Gabi i jo cap a Arrens, pirineus francesos. Parada prop de Vielha per dinar i a la tarda arribàvem a lloc. Anàvem amb la furgo d'en Gabi, tot un luxe poder cuinar i dormir allà mateix!

L'endemà a les 4.00h ens despertàvem. En Barni, pobre, havia dormit molt malament tota la nit i es trobava fatal de la panxa, així que va decidir quedar-se i no pujar. Amb els esquís a l'esquena (i el pes que em fa la maleta...) ens vam anar enfilant amunt fins que pràcticament començava a clarejar. Al cap d'una hora i mitja ens vam poder posar els esquís. El dia era molt clar i les temperatures altes, la neu de seguida va deixar d'estar tan dura i es podia pujar sense massa dificultat. 
Algunes hores després ens plantàvem davant de la impressionant gelera de les Néous.


Xino xano i bastant cansada perquè ja duiem a sobre més de 5h i 1500m de desnivell, vam arribar al peu de la xemeneia de les Néous, una canal un pèl dreta la dificultat de la qual depèn de la qualitat i quantitat de neu. Es tracta d'una xemeneia d'uns 150m, el primer tram és un resalt mixt de 75º (III+) però la resta és més fàcil, encara que la pendent és de més de 50º. Allí ens vam descalçar els esquís i equipar-nos amb el material necessari. En Gabi anava davant de tot, en Carles al mig i jo darrera. Mai a la vida havia fet una canal i estava bastant nerviosa i espantada. El cansament tampoc ajudava i a més m'anava caient neu a sobre de la gent que anava baixant la canal. Una bola dura em va anar a parar a mitja esquena i no va ser agradable. Reconec que en aquell moment vaig patir bastant estrés: aquells dos ja eren dalt, no els veia i no ens sentíem a causa de la neu que queia, davant meu s'alçava un ressalt de gel i preteníen que clavant piulet i grampons podria pujar. Mira que no era massa complicat i anava ben assegurada però en el seu moment estava tant cagada que fins i tot la bleda de mi va deixar anar llàgrimes de desesperació. Però va valdre molt la pena!! Després d'això ja sols quedava la rampa dreta, on m'anava creuant amb un grup de francesos que ja baixaven, anar-los dient "je suis très contente mais très fatiguée!"


A dalt les vistes eren fenomenals, a més tampoc feia massa fred així que ens hi vam poder estar una estoneta gaudint el paisatge i de la satisfacció d'haver fet cim, allà dalt, completament sols. La baixada per la canal va ser senzilla, ensamble al principi i després dos ràpels. Llavors a calçar-se els esquís i avall que fa baixada! La neu encara estava prou bé a pesar de la calor que feia, vam poder disfrutar força. El que es va fer una mica més pesat va ser l'últim tram a peu, feia molta calor i les meves lumbars estaven fartes d'aguantar tant pes a l'esquena. Després d'onze hores i mitja arribàvem a la furgo morts (almenys jo) però ben feliços!


M'havia promès que aquesta seria l'última excursió amb esquís de la temporada però... depèn de com potser em veig obligada a tornar-hi l'1 de maig ;)

No hay comentarios:

Publicar un comentario